El cos social dels pares i fills, alumnes i mestres, polítics i societat estan en crisi per falta d’autoritat, no autoritarisme. La cúpula dels governants, diana cabdal dels dards, fa trontollar l’equilibri de la piràmide perquè fa temps que la cobdícia s’imposa, per damunt de l’acceptació de l’esforç i el servei. L’afany del diner fàcil d’abastar ofega l’esperit de la convivència pacífica i la cultura de l’exemplaritat. Cada dia ens esclaten a les mans nous casos de comportaments dubtosos que minven la confiança entre governs i ciutadans. Sense guies o amagats en la impunitat, de quins models ens podem refiar sense témer el naufragi?
La trilogia negre d’uns polítics opacs, uns pares estressats i uns mestres impotents, fa difícil de configurar un rumb segur i optimista si no trobem els líders que ens exigim i reclamem. Existeixen panacees realistes i possibles, que tots tenim in mente, i que no gosem aplicar perquè la covardia de la inèrcia i el bon viure mediàtic dels opulents superen la inquietud d’una renovació profunda i progressiva. Un remei per a cada malaltia:
Falla el sistema electoral de les llistes tancades que alimenta l’avarícia d’uns polítics instal•lats en el poder emparats per uns partidismes rivals. Legislem, d’una vegada, un model de comicis amb llistes obertes.
El món empresarial no deixa conciliar la jornada laboral espanyola de l’home i la dona amb la vida familiar, perquè encara no s’ha assumit la cultura europea que a més flexibilitat, més eficiència i productivitat.
Com a conseqüència, l’escola aparcament i conflictiva, es veuria alleugerida dels problemes familiars que no li pertoquen. Si els pares visquessin més alliberats amb uns horaris flexibles, podrien conviure amb els fills des de les cinc o sis de la tarda. Les lleis eficients han de servir la persona, no a l’inrevés.
Ramon Mas Sanglas
5/10/2009
La trilogia negre d’uns polítics opacs, uns pares estressats i uns mestres impotents, fa difícil de configurar un rumb segur i optimista si no trobem els líders que ens exigim i reclamem. Existeixen panacees realistes i possibles, que tots tenim in mente, i que no gosem aplicar perquè la covardia de la inèrcia i el bon viure mediàtic dels opulents superen la inquietud d’una renovació profunda i progressiva. Un remei per a cada malaltia:
Falla el sistema electoral de les llistes tancades que alimenta l’avarícia d’uns polítics instal•lats en el poder emparats per uns partidismes rivals. Legislem, d’una vegada, un model de comicis amb llistes obertes.
El món empresarial no deixa conciliar la jornada laboral espanyola de l’home i la dona amb la vida familiar, perquè encara no s’ha assumit la cultura europea que a més flexibilitat, més eficiència i productivitat.
Com a conseqüència, l’escola aparcament i conflictiva, es veuria alleugerida dels problemes familiars que no li pertoquen. Si els pares visquessin més alliberats amb uns horaris flexibles, podrien conviure amb els fills des de les cinc o sis de la tarda. Les lleis eficients han de servir la persona, no a l’inrevés.
Ramon Mas Sanglas
5/10/2009
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20091006/53798755324.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada