La ambigüitat, refugi polític

A bots i empentes anem cremant dies que ens acosten als primers comicis  de l'any sense entreveure què votar per culpa d'uns partits indefinits i uns programes desconeguts.

"Jugar net " és l’eslògan que reivindica el poble a tots els partits, sense mutus entrebancs i retrets. Prou de fer més la "puta i la ramoneta" entre Convergència i Unió, entre Espanya i Catalunya basats en la por i l'amenaça de la desconnexió europea. Prou de trampes al solitari per evadir responsabilitats. Tant necessita Unió del soci convergent com Espanya de Catalunya per créixer i pagar el dèficit espanyol milionari. Els independentistes no es mereixen dos missatges diferents sobre el sobiranisme dintre la mateixa coalició. A l'electorat convergent li sobra el llast d'uns col·legues ambigus que fan restar. La "moderació" que al·leguen no és sinònim de més maduresa i seny. Si les eleccions del 24 de maig són unes preteses primàries del 27-S, quan i què pensen preguntar a les bases d'Unió per il·luminar la seva foscor, complexitat i posicionament sobre la independència? Convergència no es mereix una distorsió del seu full de ruta perquè ningú és imprescindible. Ho és un poble que no vol polseguera informativa en els programes. Les línies mestres no poden ser blanques al maig i negres o grises al setembre. Si no es pronuncien a temps no mereixeran cap credibilitat posterior. Amb contradiccions internes no es pot construir un nou país. La tercera via catalana  confederal que somien no existirà mai amb la intolerància espanyola.

S'acusa ERC de partit exacerbat per les preses. Ser diàfan no és immaduresa o precipitació malgrat el camí costerut dels objectius. En la recta final del procés, amb les urnes a tocar, és una immoralitat política no saber què votar per culpa d'uns líders encloscats al seu passat i no escoltar les veus democràtiques del present. Les assemblees, comitès i convencions per triar candidats, perfilar la campanya o llimar aspreses internes haurien de servir per enfortir la unitat, no marcar diferències. Observem dos blocs de comportament: l'estancament en el continuisme del sistema i el perfil poc definit d'un Estat propi. La crítica obstinada dels primers envers el canvi no aporta cap alternativa plausible i digna de ser estudiada. No coneixem cap plàning del PPC, PSC, ICV-EUiA i C's que desvetlli la curiositat d'una nova Catalunya sense ruptura. Però, malauradament, els sobiranistes, amb discursos dispersos, tampoc troben la sortida airosa que voldrien molts electors. És el fruit d'unes llistes plurals potser equivocades i la discòrdia interna de CiU? Quin és el potencial polític real amb el que comptarà la ciutadania? La indiferència pot ser la reina de les urnes en aquest laboratori municipal com a càstig d'una feina mal feta per la desunió. Un assaig difícil de rectificar per la pròpia inèrcia de les llistes tancades amb un estiu entremig, políticament paralitzant.

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 24/2/2015