L’ou o la gallina, la llei o la democràcia

El Parlament català està paralitzat per falta de president i per ordre del TC. No és per culpa dels unionistes sinó pel desacord de la majoria independentista. Patetisme polític i humiliació democràtica.

Què és abans? Vet aquí l’embolic polític d’una setmana negra per a l’independentisme català després d’una cursa frenètica per treure’n l’entrellat. No hi ha paràlisi. El procés té vida, encara. Hi ha hagut una topada de trens de rodalies, prevista i lamentable. Amb l’alta velocitat nacional fa mesos que Catalunya ha xocat. La pantalla del NO també s’ha projectat a casa nostra en els dos intents d’investidura del candidat guanyador de les eleccions. La darrera fórmula de Junts pel Sí amb tres grans àrees o vicepresidències i una moció de control a mig termini tampoc ha satisfet una CUP primmirada. El mapa de desobediències i la recuperació de privatitzacions que proposa té fronteres massa ambicioses, potser utòpiques. Què més s’exigeix sense mullar-se en el nou govern? El cap  d’Artur Mas, evidentment. Els fa nosa l’arquitecte del projecte perquè no és prou radical com ells i porta l´ombra d’un partit tacat de corrupció –no ell- i el segell de retallades imposades. Els preocupa més el passat que el futur? És una rebequeria d’amor propi guanyat a pols o un lleig als votants afectats? Resposta difícil. El darrer sondeig sortit del forn sobre unes eventuals segones eleccions, la CUP tindria 14-16 escons, sorprenentment. Junts pel Sí es mantindria igual. Això no treu la raó a les urnes del 27-S (62 contra 10). Un “no” tranquil contra una persona lluitadora és sinònim de martiri lent. La paciència popular de 300 anys no mereix la ignomínia d’un cos a cos entre polítics del mateix signe ni exhibicions de morro fort. El ridícul és un descrèdit exterior. No és suficient la humilitat d’un president sotmès a una avaluació a mig camí sense la capitulació? Quo vadis CUP? A canvi de què voleu el tot o res? Quina garantia tindrà Junts pel Sí (CDC-ERC) de la vostra  responsabilitat sense cap implicació directe de govern? Fer només d’àrbitres i jutges permanentment no és de rebut ni equitatiu. El joc d’una majoria insuficient lligada a un partit necessari, ideològicament diferent i amb la clau a la butxaca, podria esdevenir una ruleta d’infidelitats i de discòrdia.

Inconvenients i avantatges. Qui demanava eleccions catalanes després de les nacionals i menys preses, va camí d’aconseguir-ho si al 4D (inici de campanya) no hi ha fumata blanca al Parlament. Amb els resultats 20D, sense cap majoria absoluta, quelcom podria canviar: perspectives de referèndum legal, refredament o reforçament independentista, segones eleccions.  Li convé al procés mantenir el pols de les “picabaralles amistoses” entre dos partits secessionistes? Si els polítics són incapaços necessitaran el sedàs de les urnes per emergència. El poble està força fart de sortir al carrer a instàncies de l’ANC com a salvapàtries. Vist en positiu, però, el govern central i el TC  tindrà una treva contra la insurrecció parlamentària inexistent. No podrà tirar endavant cap resolució de desobediència aprovades en seu parlamentària el 9N.

Parlament esquinçat. És la realitat més viva.  L’espanyolisme més ranci fet “imperi de la llei” del PPC. C’s, una fotocòpia en color dels anteriors. La transversalitat del PSC renegant del dret a decidir per poder servir dos amos alhora. Catalunya Sí que es Pot surant entre un referèndum idíl·lic i els drets socials. Quatre blocs presentant batalla al sobiranisme en desacord. Lingüísticament, el castellà es va normalitzar per al PP i C’s en la Cambra, sense escarafalls de la resta. Tot un excés de tolerància democràtica. Per què a Madrid són amonestats els diputats catalanoparlants i censurades les llengües autonòmiques

Repte de 18 mesos. El procés constituent ha de culminar en referèndum sobre la Constitució de la República Catalana. Abans caldrà superar una transició dura i exposada a saltar-se la legalitat espanyola per ser fidels a la catalana segons el mandat de les urnes, a menys que el nou govern espanyol canviï el xip de la petrificació constitucional. És el moll de l´os del procés: DUI o  negociació. Tornem al titular. Què és primer? La resposta està en el Tribunal Internacional de Justícia (22/7/2010), font i fonament del naixement de molts estats europeus: “Declarem que no existeix en dret internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència. Declarem que quan hi ha contradicció entre la Constitució d’un estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona. Declarem que en una societat democràtica, a diferencia d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessària la legalitat”. Gràcies, jutge Santiago Vidal.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 13/11/2015