Campanya 26-J, el referèndum de Catalunya

La indiferència pot ser la reacció del votant 26-J enfront d'un problema greu i comú: el conflicte Espanya-Catalunya. Ha estat la pedra angular del fracàs 20-D. Ho seguirà essent sense un referèndum.

Les quatre companyies vodevilesques del mapa polític espanyol han baixat el teló. Van deixar el públic votant penjat i a les fosques. Continuen l’escenificació, però, portes endins. Ningú ha dimitit per dignitat i democràcia. Tots segueixen cobrant el mateix en funcions - a l’atur- que en actiu. Fins quan i per què el país ha de sotmetre’s a la paràlisi i descontrol d’un desgovern? La reflexió aplicada, el perdó i l’esmena d’errors del món polític hispànic estan a les antípodes del polític europeu fracassat que dimiteix a l’endemà. S’aixecarà novament el teló gràcies a la benevolència d’uns espectadors que encendran els llums de les urnes. Quina novetat representativa ens espera per premiar o castigar? Entre bambolines  hem viscut odis i petons, insinuacions de mala fe, abraçades i travetes, insults i encaixades de conveniència per abastar un govern que l’aritmètica no ha permès fent justícia als drets de la democràcia. L’assaig teatral seguirà temptejant recursos escènics diversos i tots els balls amb duos, trios i quartets. La vella política tacada i estancada no casa amb una generació de nou tarannà. No cal buscar culpables o incompatibilitats mentre l’interès partidista passi per davant titllant d’impossible la veu popular en forma de referèndum o consulta. La causa i mare del fracàs negociador de l’etapa 20-D té un nom propi que continuarà essent la columna dorsal de la desentesa territorial per manca de tolerància política: la seva terrorífica Catalunya insubmisa.

Queda un mes i mig d’esquizofrènia electoral. De propaganda mural inútil. De bústies repletes de paperassa que anirà intacta al contenidor. De xerrameca televisa i radiofònica entre contrincants. De confrontacions i debats aixecant catifes de corrupció que desdirà alguns votants i refermarà més indecisos. En definitiva, milions d´euros llançats per enfortir la pròpia defensa partidista avalada per les vaques sagrades i la baronia de cada coalició al costat dels poders fàctics, bancaris, lobbistes i l’Íbex 35. La nova fornada política de Podemos més IU i Ciutadans no enterraran el bipartidisme del PP i PSOE destinats a sufocar el menor  rebrot sobiranista d’un catalanisme rebel. Els tancs i l’aviació metafòrica de la unitat nacional i la igualtat entre espanyols arrasaran tot intent de revolta independentista i de proposta referendària amb el pes de la llei constitucional. Els sondejos auguren uns resultats 26-J quasi fotocopiats del 20-D. Els electors seran fidels a les seves conviccions. Conseqüentment, seran els partits qui hauran de fer noves aliances per arribar a una entesa. Seria patètic l´horitzó de terceres eleccions per voler enterrar viu el conflicte Espanya-Catalunya. Seguiran boicotejant  la democràcia i el dret internacional dels pobles a decidir el seu futur negant políticament l’art. 92 de la Constitució? La por a la via escocesa i a perdre la locomotora econòmica del país no justifica la negativa a la consulta. Si Podemos amb les confluències autonòmiques, IU i els secessionistes són condemnats a l’aposició per la seva idiosincràsia pro referèndum, el govern bipartidista de conveniència (PP-PSOE) quedarà estigmatitzat com a antidemocràtic amb totes les rèmores afegides. La Catalunya espoliada en excés seguirà sola el seu projecte parlamentari del 27-S si no és atesa des d’una Espanya recentralitzadora i morosa. Si els catalans estan disposats a acatar els resultats d’un referèndum a favor o en contra d’un Estat propi, a les verdes i a les madures, per què els espanyols que presumeixen de democràcia consolidada s’hi resisteixen? Aquest serà el rovell de l’ou electoral del 26-J que tots els unionistes intentaran camuflar, juntament amb la corrupció, sota la tapadora d’una Espanya refeta de la crisi, igual per a tots, unida i forta a Europa.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 9/05/2016