Les màfies del capitalisme segresten la globalització

El cementiri del "mare nostrum" no commou als polític amb fets reals perquè tenen les mans brutes amb els seus mecenes, el capitalisme espoliador del tercer món.

El drama de la immigració en el mar de la mort té una sola causa: l'eterna lluita del ric a costa del pobre. Una ambició imparable tan antiga com la humanitat. El "mare nostrum" fou testimoni de les pugnes entre grecs i romans durant segles. Ara són els magnats del poder que han desvirtuat el patrimoni i la cultura occidental imposant al tercer món la infàmia de la discriminació i l'espoli sumint-lo en la misèria, la fam i la guerra amb l'expropiació dels seus béns d'origen. Obligats a emigrar per l'ocupació despietada d'uns invasors sense escrúpols cauen en mans dels mateixos mafiosos capitalistes que els prometen el paradís de la llibertat -el seu cementiri per a la majoria-, pagant un viatge ruïnós al no res.

El Papa Francesc clama justícia a la humanitat sencera contra l'esclavatge i el mercat d'éssers humans vilipendiats. Fa tres segles era el tràfic de negres exportats per la força al continent americà per ser subhastats i explotats per l'home blanc. Avui és el mateix home negre que busca l'exili per sobreviure despullat dels propis recursos bàsics. La fera oligàrquica és insaciable. El poder polític s'ha contaminat del mateix mal als peus del mecenatge banquer. Els governants de proximitat més esquitxats per les conseqüències d'aquests nàufrags sepultats demanen auxili europeu i solucions globalitzadores. Vigilar fronteres, destruir embarcacions i perseguir mafiosos, quan l'única solució és evitar que surtin dels seus països respectant els drets humans de tots, afavorir els mercats internacionals i no saquejar les riqueses autòctones. És un problema polític, jurídic i estructural, no policial, ni de caritat i de les entitats benèfiques. Molts recordem el dia universal de les missions  o Domund -tercer diumenge d'octubre- quan de petits sortíem a demanar diners amb unes guardioles llampants de ceràmica en forma de caps de xinesos, negres o indis. Eren recol·lectes de bona voluntat cristiana i humanitària sense saber mai el destí de l'import recaptat. Ajuts que tranquil·litzaven la consciència del donant i tapaven les actuacions hipòcrites dels explotadors amb un "pa per a avui, fam pel demà".

Les injustícies socials dels pobles han de ser estudiades pels organismes  internacionals, però, l'aplicació s'ha de ventilar en la hisenda pròpia de cada nació, com les seves corrupteles. Han de canviar els barems impositius sobre els grans capitals per elevar un teòric i ridícul 0,7% del PIB anual d'aportació al tercer món i paralitzar el flux migratori a excepció de l'asil polític per guerra. Només amb el control d'evasió de divises i de l'IVA defraudat minvaria el nivell de corrupció en benefici del món pidolaire i la pobresa dels sense feina. La freqüència de tants genocidis capitalistes han insensibilitzat la societat? Tants milers de morts, ¿sembla ja normal o necessari per depurar i reduir demogràficament els febles com feien les epidèmies medievals naturals? S'han degenerat l'ètica i els sentiments més elementals de la persona. La globalització dels recursos no és sinònim de subvencions puntuals sinó de macroestructures internes consolidades que eviti l'emigració massiva. Mentre la filosofia del ric no s'avingui a compartir més amb el pobre, voluntàriament i per regulació, totes les convencions polítiques seran miratges i burles de la justícia contra la igualtat humana.

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 21/4/2015