Ensenyament en crisi, per crisi de valors

Una vegada més arribem tard. Europa està avaluant el desenvolupament dels deu anys del pla Bolonya i aquí ens estem plantejant la bondat o inconveniències del sistema. Una quarantena de països van subscriure l’homologació de títols l’any 1999 en pro d’una mobilitat d’estudiants i professors mentre l’anacronisme universitari ens deixa en la cua acadèmica. La decadència progressiva és fruit i continuisme del fracàs escolar de primària i secundària. La ineficàcia i debilitat de l’ESO, originària d’un sistema ja frustrat en els països anglosaxons i que s’adoptà per bo, però, que naixia mort per manca de recursos, ha arribat a una universitat immersa i tocada per una societat consumista i al•lèrgica a l’esforç. Davant del repte competitiu europeu perd el rumb i la fermesa. La capacitat de rendiment que se li exigeix la fa trontollar en certes especialitats d’humanitats i lletres, especialment. L’escassa informació provoca confrontació entre els mateixos estudiants, professorat i rectorats.
Tot plegat s’engreixa amb les crisis genèriques dels alts nivells institucionals de la política i de l’economia, que els nostres governants no saben solucionar a nivell estatutari autonòmic i de financiació amb la inversió que requereix la LEC i les entitats universitàries. Específicament, s’aguditza amb la crisi d’autoritat paterna (desestabilització familiar cada dia més acusada), escolar (mestres desmoralitzats i sense reconeixement social) i policial (mossos d’esquadra qüestionats). El respecte, el diàleg i la tolerància estan en greu crisi o en vies d’extinció en els tres estaments. Urgeix la renovació de les infraestructures docents de dalt a baix amb més formació per recuperar el prestigi i el rendiment, que s’ha de valorar amb beques públiques substancioses per no discriminar classes socials menys afavorides. És hora de desmassificar aules i ser selectius (tant pobres com rics) i personalitzar més la docència per tenir uns professionals qualificats arreu del món, tant en les facultats com en els cicles formatius, infravalorats per falta d’informació i modernització.

Ramon Mas Sanglas
Sta. Eugènia de Berga
27/3/2009