Torna la fal·lera fotovoltaica particular amb el Decret oficial d'Autoconsum Elèctric. El canvi climàtic, l'escassedat de recursos naturals i un medi ambient més net exigeixen mesures subvencionades amb la riquesa solar desaprofitada que té el país.
L'energia
solar és gratuïta i universal, no la captació. No és patrimoni de cap Estat ni
de les companyies elèctriques en perjudici dels inversors. Ho saben bé els
lleidatans que van canviar fruiters per camps fotovoltaics. Països nòrdics i
centreeuropeus amb radiació solar minsa són més autosuficients. No aprofitar-la
és endeutament i més pobresa per al país. Ningú és propietari del Sol que no
està en venda. Ara torna la inquietud comercial de l'energia solar
subvencionada a nivell familiar i col·lectiu amb el Reial Decret d'Autoconsum
Elèctric que coincideix amb la puja tarifària de la llum (4%). Casualitat?
Resumint, es presenten com tres
vies segons el tipus d' inversió i la
cobertura: captació solar diària mínima i directa per reduir la factura
mensual, substitució total del subministrament extern amb bateries
d'emmagatzematge i l'ampliació de plaques per invertir els excedents. Un
panorama engrescador a primera vista, però, poc competitiu encara, tenint en
compte els anys d'amortització i l'envelliment dels elements (les bateries,
especialment) que cal renovar. Invertir
per oblidar-te del rebut de llum o per fer negoci? Els serveis municipals
públics haurien de ser models d'estalvi comunitari (enllumenat de carrers,
escoles, CAP, Casals, zones esportives). Seria la font de les subvencions
particulars i de l'autonomisme particular, a més de la reducció de l'IBI i la
gratuïtat de permisos. Una instal·lació fotovoltaica petita (30% de la factura
mensual) ronda els 5.000 €. Un segon nivell de consum unifamiliar integral, entre 10 i 12 mil
euros. El tercer no té límits segons l'ambició exportadora. El repte del mercat
energètic renovable passa per l'abaratiment global del watt instal·lat, el
rendiment solar tecnològic i la vida útil dels components. Oblidar-se dels costos
degut als cicles de càrrega i descàrrega i la conversió de voltatge són trampes
al solitari. La reducció dels anys d'amortització gràcies les subvencions és la
clau de l'inversor juntament amb la seguretat jurídica de l’administració
estatal. Com garanteix cap nou impost a l'usuari solar ni per raons d'impacte visual?
És més la contribució solidària al medi ambient net més que l’estratègia
de negoci. El mapa de radiació solar i de la força eòlica en el marc dels microclimes de Catalunya dóna
per ser totalment autòctons energèticament. Només falten polítiques inversores
públiques i particulars frenades pels monopolis elèctrics del país que ens
condemnen ser dependents de la importació energètica molt cara. La disminució
de recursos naturals per la producció elèctrica d'origen nuclear, hidràulic i
tèrmic consciencia a nous consumidors
pensant en futures generacions i el canvi climàtic. Són d'agrair les
plataformes comarcals impulsores de les energies renovables des de la
municipalitat. Especial menció i reconeixement al grup local “Som Energia
Osona”. Aquí la democràcia també exigeix sobiranisme energètic.
Ramon
Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 16/4/2019
La
funció del polític és solucionar-los o crear-ne de nous? Aquesta paraula s'ha
fet viral en període preelectoral. Es convoquen comicis avançats per la
conflictivitat política enquistada. És el nucli i cor de les querelles
judicials, la reina dels debats agressius, la perla dels insults polítics
recíprocs, la punta de llança de les excentricitats ideològiques, el frontispici
del diàleg utòpic de que molts en parlen i pocs l'accepten per por a fer-se
realitat. Qui el menysprea s'amaga sota
la llei inamovible i el 155. En definitiva, una suma de nyaps i bunyols greus
en una suposada democràcia modèlica per
a Europa. L'espectacle de la precampanya és preocupant per les insídies entre partits
egocèntrics i manipuladors, dividits i distants d' una ciutadania confusa més
abocada a guardar-se el vot. Com i què ha de decidir enmig d'aquest fangar,
envoltat de xacals depredadors de paperetes amb mentides i mitges veritats? El
votant no vol participar en una marató
d'obstacles i conflictes. Vol gaudir d'un passeig de solucions acompanyat de
líders exemplars. És vergonyosa la cursa de baralles entre candidats per
abastar el mateix os: Catalunya. El nucli electoral nacional. Sí, hem tocat os
fa temps. És el que queda del pernil on
s'hi ha llescat durant dècades de tort i de través. Per què Catalunya és l'ull
referencial del 28-A arreu d'Espanya? Aquest país no té més objectius propis de
creixement que mossegar la democràcia i la llibertat dels catalans? Prou
d'encasellaments i tòpics polítics retrògrades. Cada ciutat i poble camina al
seu ritme. Per què els mandataris no escolten la veu majoritària de la
societat? Poso un segon exemple esfereïdor de desavinença política:
l'eutanàsia. El ciutadà atrapat en aquest límit vital no pot entendre perquè el Congrés espanyol
no evoluciona agafat encara de la moral sui generis dels prelats franquistes i
la religió d'un Estat aconfessional, en teoria. L'administració no pot
segrestar la vida privada de cada ser humà, tant per néixer com per morir. La
llei ha d'obrir portes despenalitzades, sense cap obligació individual
-evidentment- de ser aplicada, amb el respecte més escrupolós a la dignitat
humana. Un debat complex sobre el dolor que escapa de l'ètica i la política. Un
conflicte més que en una campanya electoral no pot ser obviat en nom del
ciutadà que el viu avui o potser demà. L'amenaça de presó mai pot ser el fre
contra un dret inherent a la llibertat. Candidats, feu política actualitzada
per servir el poble, no per servir-vos de les urnes i sobreviure quatre anys en
el bagul de l'amnèsia interessada.
