Acaba l'any natural 2014 amb bons desitjos polítics difícils de practicar. Per què l'home ensopega tantes vegades en la mateixa pedra? La supèrbia i l'avarícia humanes són pecats capitals per naturalesa.
Primera
llei del mercat: sense oferta no hi ha demanda o s’empobreix molt. Oferta
política no equival necessàriament a varietat de partits, sinó de continguts
fiables i vàlids. Un excés de partidisme, palès a Catalunya, provoca empatx i confusió
al ciutadà, tip de pluralitats egoistes i unitats artificioses. L’oferta democràtica
en el marc d’un mateix full de ruta –el que sigui- té més garanties d’èxit quan
afecta molts votants ansiosos per canviar les estructures inadequades del país.
Quants fronts oberts té la política catalana? Sobren camps de batalla. Si Mas i
Junqueras –dos líders dels 12 partits- no es posen d’acord en el mètode per convocar
eleccions anticipades o plebiscitàries, com han de coincidir en el contingut?
Els 10 partits restants no tenen res en comú amb els dos majoritaris per
simplificar el desenllaç enlloc de massacrar-lo? El missatge partidista del cap
d’any va adoptar un to de prec, quasi apocalíptic. Per necessitat o ultimàtum?
Qui avisa no és traïdor –venia a dir el president- si el fracàs de les urnes arribés per falta
de llista única. Va demanar més renúncies col·lectives i menys titulars abans el
caliu sobiranista esdevingui cendra. Govern
de concentració, la solució contra la divisió? Sembla que el compte enrere de la data
electoral ha començat i és qüestió de pocs dies. Amb acords i coalició o per
lliure? Aquest tren de sortida, en vies paral·leles o divergents, serà un mesurador de l’independentisme per abastar el desitjable i necessari 50%. L’última
paraula és del poble – recorda en Mas-, però el polític mai tindrà un descans
merescut si no ha remat noblement al costat del votant. Serà el segon
responsable directe per negligència si el futur del país fa fallida. Els
partits polítics estan obligats a informar detalladament del seu programa en
cada àrea social, en cada sector inversor i sotmetre’s a avaluacions posteriors
sobre el compliment. No poden demanar la papereta a les palpentes confiant en
la bona fe ni predicar la millor oferta al menor cost. Les gangues polítiques
són fraus si no tenen garantia.
Catalunya
està pendent d’un referèndum popular definitiu i legal sobre la independència sota
el mantell d’eleccions avançades. Després d’un 9N aigualit per la judicatura,
el ciutadà català prendrà consciència de la gran diferència entre les dues
urnes? Una campanya multicolor serà prou explícita per distingir la trona partidista
de l’arc parlamentari tradicional del Sí/No
a una secessió territorial d’un poble? Podrà
més l'oferta continuista de les dretes que la mobilització massiva i arriscada
per una Catalunya diferent i segregada? El conservadorisme silenciós sortirà del
seu refugi constitucional -sense recances legalistes- per alliçonar sobiranistes i federalistes. Aquestes segones
urnes no podran ser impugnades per ningú i el resultat serà vinculant per llei.
Tal objectivitat pot afeblir més d’un partit pendent del seu mirall baromètric
i fer oblidar la feina pedagògica més urgent: explicar el seu llibre blanc,
verd o blau d’una Catalunya independent, federada o autonòmica i reformada. En
tres mesos preelectorals, podrem rebre un curset accelerat per votar lliurament
i a consciència? No tenim cap vareta màgica per intuir el futur immediat.
M’acontentaria, tan sols, amb la seguretat de veure les urnes plenes no més
enllà dels tres primers mesos del 2015.
Ramon
Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 31/12/2014