Quan s`apropa una efemèride important els convidats es preparen i saben quin paper han de representar. Per dir un Sí/No a un canvi d´Estat, ¿som conscients de la responsabilitat individual i les conseqüències?
És
la fita del procés i el desig de molts catalans: el punt final a l'ambigüitat i
a la intoxicació sobre la lliure expressió. Malauradament, continuarà la
confusió política de les mitges tintes del SÍ, però, NO. El dret universal a
decidir genèricament en un Estat
democràtic no és cap distintiu peculiar sense el compromís ferm de la
claredat. Tant l'independentisme (CDC, ERC, CUP) com l'espanyolisme (PPC, C's)
marcaran fronteres transversals finalistes, en camps oposats. Altrament, el PSC
i UDC continuaran buscant el seu escó continuista agafats a una tercera via que
mai arribarà. ICV, satèl·lit de l'esnobisme Podemos, seguiran perduts després
de tants intents d'ubicació com fracassos. Embolicats en mitja bandera
espanyola i mitja senyera sense estrella, esperançats en una reforma fiscal
pidolaire i permissiva, deixaran penjats a molts votants en el refugi de la
confusió i de l'abstencionisme sense horitzó. La resignació no és cap sortida
airosa. Més bé una renúncia covarda dels instruments que tot referèndum posa a
disposició del votant.
La
purga interna d'UDC, el divorci de la coalició CiU i el nou mapa municipal
català pactista, enrarit per a molts, ha canviat l'estil i el model polític. La
sacsejada contra la majoria del PP i la frenada socialista amb el naixement de
Podemos i Ciutadans, la democràcia pren nou oxigen i s'allunya de les
turbulències absolutistes. Ara la pedra angular nacional és el procés del
sobiranisme català. S'ha decretat el seu esmicolament sense toleràncies. Una
miopia política favorable a les urnes. El primer sondeig GESOP sobre els
resultats electorals de setembre després del cisma CiU no augura cap catàstrofe
independentista. El repte de la majoria absoluta (68 escons) és possible. L'eix
esquerra-dreta ja és d'una altra galàxia. El votant ha superat aquest clixé
després del 24M. Busca l'estabilitat social centrat en la justícia
redistributiva i no el poder polític dels partits. Ha obert els ulls sobre la
realitat del país i exigeix un nou tracte fiscal sense espoli impossible
d'abastar -fora de la independència- amb la porta tancada al diàleg. L'esforç
envers la transversalitat política amb la societat civil aporta nova serenor a
la unitat. El 27S definirà persones i partits amb llistes més verticals o
radicals i transversals o aglutinadores amb la mirada envers un govern de
concentració. L'electorat es deixarà portar per l'eix del nacionalisme i no per
l'eix polític ideològic. Els diputats de pinyó fix no tindran cabuda en les properes
urnes. El votant vol diafanitat en el "Sí/No" sense boires i llamps,
malgrat el concurs eixordador dels trons espanyolistes. La democràcia en estat
pur -a l’escocesa- no admet laberints. El polític indefinit, -ni carn ni peix-
té els dies comptats com el cronòmetre enrere del 27S: independència catalana,
unionisme a ultrança, tercera via morta sense data. El nedar i guardar la roba
de l'indecís esdevindrà un greu risc de quedar-se sense indumentària molts
anys. Que ERC prengui nota del greu error històric de no admetre la llista
única de país. El ciutadà li passarà factura si la seva fractura afecta la
unitat del catalanisme, arma indestructible contra Madrid.
El
resultat favorable al full de ruta catalanista no desvelarà dues incògnites: el
caràcter plebiscitari o no de les eleccions 27S i la necessitat o no d'un post
referèndum exprés. Tornarem a caure en el parany de la legitimitat consultiva
sota el prisma del Tribunal Constitucional? Revifarà l'esperança de la tercera
via, un plat de llenties tèbies a qualsevol preu, a canvi d'enterrar la
catalanitat? En tres mesos s'han de perfilar les llistes definitives de les
tres opcions, la seva interpretació i el valor dels resultats 27S sense més
dilació. Tot i tots estem en mans d'unes majories significatives per canviar
positivament el país o continuar on som amb la por de dividir Catalunya. Els
vots estan vinculats als instruments polítics i jurídics. Fem-ne bon ús
democràticament.
Ramon
Mas Sanglas- Sta. Eugènia de Berga, 30/6/2015