No ens volen entendre

Les eleccions són moments crucials per la moguda de personal polític. Els líders triats són els més adequats i efectius per dialogar? Mentre els llenguatges entre Catalunya i Espanya no siguin comuns, viurem en una torre de Babel permanent.

Es fan l'orni o el suec. Iceta, alternativa del referèndum? De cap de les maneres. Una persona mai serà substitut de la voluntat d'un poble com a teràpia o panacea per combatre la llibertat secessionista legitima. L'estratègia sanchista amb un president català al Senat no farà tòrcer les vies de l'independentisme arrelat. Un Iceta federalista retòric, segons declaracions del 2017 a Barcelona, no imposarà la seva tesi hipotètica i rovellada a la Cambra Alta. Trencar el gel del diàleg paralitzat amb noves propostes estatutàries,  més inversions a Catalunya amb pluja de milions que mai arriben i la defensa de la llengua catalana consagrada fa dècades a través de l'escola immersionista, no són alternatives de renúncia a decidir.  O potser sí. Potser es tracta d'una oferta nacional mai vista a canvi de frenar un separatisme  preocupant que els tribunals no poden fer silenciar i que el 26-M s’estendrà al Parlament Europeu a través d'un Puigdemont transversal o d'un Junqueras republicà. Tots dos són peces clau, sempre unitàriament. De reeixir tots dos, com recolliran l'acta? Qui tindrà més privilegis, un empresonat o un exiliat? Sigui com sigui el secret més ben guardat de Sánchez, sempre haurà de passar pel sedàs d'un referèndum de ratificació a favor o en contra de l'autodeterminació irrenunciable, el permís de les urnes. La feina d'Iceta es preveu titànica i de mà esquerra. Sense estirabots habituals -com un indult sense sentència, imperdonable per a la dreta- per no revoltar més el bloc espanyolista. Que un català ostenti el quart càrrec institucional de l'Estat pressuposa una certa garantia que no s'encengui d'immediat la llum verda d'un segon 155. En definitiva, el personatge ha estat triat per apaivagar ànims, fer tornar les aigües tèrboles a la seva llera i aturar més turbulències. Una mesura prudencial d'impàs, encertada com a tàctica, però, molt allunyada de l'objectiu final. La majoria absoluta de catalans que exigeix la consulta no es deixarà seduir ni entabanar per la imposició d'un  nou estatut autonòmic apedaçat, encapsulat o endolcit i oblidar-se  per sempre més d'una DUI, últim recurs a la sordesa estatal obstinada. El PSC-PSOE haurà de mullar-se sense més ambigüitats. Què vol per al futur actual de Catalunya? Alinear-se amb el bloc unionista o parlar de tot sense límits? Els sobiranisme català fa anys que espera contrapartides de Moncloa malgrat no ser necessari per investir Sánchez. Una corda més tensada gens favorable a  la negociació. No van errats qui pensen en unes  eleccions catalanes prematures, però, unificades -sine qua non-, per afrontar l'escac fins ara inamovible. Com, quan i qui farà l'escac i mat decisiu?

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 13/5/2019

 

Nova aritmètica del Congrés

Equilibris aritmètics i idelogies partidistes estan en joc per conformar el Congrés. La suma del PSOE amb Podemos i les minories nacionals d'esquerres seran suficients. Arraconar els independentistes és la pitjor panacea per solucionar el conflcte espanyol amb Catalunya.

La clau d'ERC per investir Sánchez i obrir-li la porta del Congrés amb la majoria absoluta és sobrera. Ni l’abstenció, ni la negativa en segona volta, en cas de fer-se, pot frenar el retorn a la Moncloa. L’enginyeria matemàtica està en mans dels quatre diputats presos votats que els socialistes donen per fet que perdran les seves funcions legals per inhabilitació sense possibilitat de ser substituïts. Tot està ben lligat en les altes esferes polítiques i judicials. La nova majoria absoluta es reduirà a 174 escons (fins ara 176) que amb el PSOE, Podemos, el PNB, canaris i minories residuals favorables sumen 175. Una solució per avortar la coalició PSOE-C’s malgrat la desaprovació del poder empresarial i bancari. Els 22 escons independentistes no són imprescindibles. Quan votin contra propostes governamentals quedaran alienats amb la dreta espanyola, numèricament, no ideològicament. En aquesta bassa d'oli per a Sánchez només li queda la incògnita del quan seran suposadament inhabilitats o condemnats aquests diputats electes asseguts al Suprem en ple judici. La investidura té un calendari definit. No, la sentència judicial. Com creuar dos tempos tant distants? El tacticisme polític-jurídic té moltes dreceres quan cal. Una vegada més els bascos moderats seran el comodí del  president. A canvi de què? Fa anys que han après de Catalunya a pescar per omplir el cove anual del seu pacte fiscal. Els líders catalans seran l'ase dels cops malgrat la victòria històrica dels republicans. És deplorable que persones innocents -abans que polítics- engarjolades injustament, siguin  caps de turc de mitja Catalunya sobiranista. La resistència independentista dintre del Congrés exigeix una sola veu sense pantomimes ni pretextos. Es recupera la unitat d'un Parlament català potent o les envestides centralistes seran imparables amb nous rècords penals. Cal treure força de la feblesa per negociar de tot a Madrid i parapetar l'autogovern contra un 155 camuflat abans que una segona DUI, pregonada per l’ANC si més del 50% dels catalans opten per marxar d’Espanya. Això només s’obté creixent, no dividint, per demostrar que el conflicte no és de convivència interna sinó d’incomprensió i repressió nacional. Sense trencar el procés més actiu viscut el 28-A, que cal repetir el 26-M a Europa i en cada municipi, com afrontarà l’independentisme els plantejaments del govern des de l’oposició? Qui i com es  farà el primer pas per trencar l’estandby actual? Neoautonomisme, més fredor silenciosa o eleccions plebiscitàries -sinònim de referèndum vinculant- com a àrbitre oficial del contenciós bilateral? La veu de les urnes democràtiques, el poble, no pot ser emmordassada pels tribunals. Final de la pel·lícula.

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 7/5/2019