Fracàs escolar camuflat

Els informes Pisa i Bofill s’han quedat obsolets en menys de sis anys. Eren poc rigorosos i distorsionats o el nostre sistema educatiu ha fet un salt qualitatiu miraculós? Les discrepàncies estadístiques que ofereix la Conselleria pretenen amagar sota l’ala del mètode un fracàs camuflat de conveniència? Fracàs escolar, encara que parcial, és no assolir els objectius en el temps i el moment corresponents, malgrat que posteriorment se superin. No disposem de noves dades objectives i oficials de primària, perquè no s’han fet a hores d’ara les proves externes a sisè, per deduir-ne una millora a priori. Quant a l’ESO, un minse progrés en el darrer curs no pressuposa el mateix en tot el cicle educatiu de quatre anys. Amb un escàs 60% que superen el batxillerat no podem augurar un món universitari sobrat per afrontar el repte europeu de Bolonya.
Estem a les acaballes del curs i els docents sabem les realitats de cada centre: no hi ha places disponibles per fer repetir curs als alumnes que suspenen tres o més assignatures, per excés de ràtios. Opció forçosa: les rebaixes de juny amb uns exàmens extraordinaris de compromís i excusa en els últims dies de curs. Ja és vox populi aquesta realitat que desacredita i malmet més el sistema, l’autoritat del professorat, l’esforç i el rendiment global. Les estadístiques fictícies no ajuden a millorar el país, i sonen a interessos polítics per reduir la inversió en educació i desembocar en una LEC més permissiva i plural que pugui encabir les opcions de cada escola.
La millora dels resultats educatius és obra col•lectiva i compartida, llarga i àrdua. Parlem d’hàbits de treball, no d’encerts temporals. Només s’obtenen amb els mitjans econòmics i humans adients que envegem d’alguns països europeus que dediquen als fills més afectivitat i temps, gràcies a un horari laboral més flexible i compaginable amb l’horari escolar.

Ramon Mas Sanglas
19 abril 2009