La crisi alliçona alguns joves

Les dades oscil•lants de l’atur de cada mes són motiu de reflexió i actuació. Són barems significatius de recuperació relativa o de ralentí econòmic, segons la cara positiva o pejorativa de les xifres i l’òptica dels analistes.

Les estadístiques sobre l’atur del mes d’agost passat -facilitades pel Servei d’Ocupació de Catalunya- ens donen el balanç negatiu de quasi 17.000 persones més a casa nostra que han perdut la feina, després de quatre mesos d’escalada progressiva. Acabada l’època estiuenca, més propícia per trobar feines temporeres, no sembla tan greu, però, evidencia que els signes de normalització laboral estan llunyans encara. Casualment, aquesta davallada contrasta amb l’augment de matriculació de joves que retornen a les aules universitàries o als cicles professionals que havien abandonat en època de bonança per treballar, potser enlluernats per la facilitat d’un diner més fàcil o fatigats d’escola. Anys enrere, amb un mercat immobiliari necessitat de mà d’obra més precària, la temptació d’abandonar els estudis sense la formació pertinent era més freqüent. Les empreses que no miraven prim, ara en plena desfeta, han retornat al club dels parats un volum considerable de joves. Els més decidits o capacitats intenten refer la seva formació truncada o inadequada, abans de trucar inútilment noves portes. Curiosament, i fruit de la pròpia experiència com a treballadors – possiblement-, han recorregut als centres de Formació Professional, causa d’una petita allau de prescripcions no habitual, superior a les sol•licituds d’adults en les Facultats universitàries. La revalorització i la consciència de l’especialització laboral imprescindible sorgeix per pròpia iniciativa. La mentalitat paterna del fill universitari, com a prestigi, va quedant relegada. Som més pragmàtics i realistes amb consonància a les necessitats del mercat present i futur, més tecnificat, europeista i plurilingüe. El menyspreu d’un ofici poc valorat i mal remunerat d’antuvi s’ha superat. Avui dia el món de la investigació ja no és patrimoni exclusiu de la universitat. Pràcticament no existeix cap mòdul professional punter on la tecnologia tipificada del sector no sigui el principal ingredient i eix dels seus continguts. És la primera exigència empresarial a l’hora de contractar un treballador: la qualificació tecnològica actualitzada. La competitivitat obliga i estimula, per imposició de la demanda.

Als estudiants procedents de les branques professionals superiors, també se’ls ha fet el camí més expedit –no exempt de polèmica- per entroncar amb el món universitari, sense la selectivitat imprescindible. Tant uns com els altres, estan creant una classe social d’adults –innovadora- quant a la formació permanent qualificada. És un col•lectiu que està creixent arreu de les aules del país. El flagell de l’atur i la mateixa regressió de crisi han originat moltes víctimes, que algunes aprofitaran per reciclar-se amb tenacitat i sacrifici. És tot un alliçonament per a la joventut en edat escolar obligatòria. Quan toca, toca, sense perdre temps ni deixar passar oportunitats, que no sempre tornen. Mai més ben dit, que l’experiència és la mare de la ciència.

Ramon Mas Sanglas -4/9/2010