27S, dia definitiu del doble SÍ o doble NO

Quan s`apropa una efemèride important els convidats es preparen i saben quin paper han de representar. Per dir un Sí/No a un canvi d´Estat, ¿som conscients de la responsabilitat individual i les conseqüències?

És la fita del procés i el desig de molts catalans: el punt final a l'ambigüitat i a la intoxicació sobre la lliure expressió. Malauradament, continuarà la confusió política de les mitges tintes del SÍ, però, NO. El dret universal a decidir genèricament en un Estat  democràtic no és cap distintiu peculiar sense el compromís ferm de la claredat. Tant l'independentisme (CDC, ERC, CUP) com l'espanyolisme (PPC, C's) marcaran fronteres transversals finalistes, en camps oposats. Altrament, el PSC i UDC continuaran buscant el seu escó continuista agafats a una tercera via que mai arribarà. ICV, satèl·lit de l'esnobisme Podemos, seguiran perduts després de tants intents d'ubicació com fracassos. Embolicats en mitja bandera espanyola i mitja senyera sense estrella, esperançats en una reforma fiscal pidolaire i permissiva, deixaran penjats a molts votants en el refugi de la confusió i de l'abstencionisme sense horitzó. La resignació no és cap sortida airosa. Més bé una renúncia covarda dels instruments que tot referèndum posa a disposició del votant.

La purga interna d'UDC, el divorci de la coalició CiU i el nou mapa municipal català pactista, enrarit per a molts, ha canviat l'estil i el model polític. La sacsejada contra la majoria del PP i la frenada socialista amb el naixement de Podemos i Ciutadans, la democràcia pren nou oxigen i s'allunya de les turbulències absolutistes. Ara la pedra angular nacional és el procés del sobiranisme català. S'ha decretat el seu esmicolament sense toleràncies. Una miopia política favorable a les urnes. El primer sondeig GESOP sobre els resultats electorals de setembre després del cisma CiU no augura cap catàstrofe independentista. El repte de la majoria absoluta (68 escons) és possible. L'eix esquerra-dreta ja és d'una altra galàxia. El votant ha superat aquest clixé després del 24M. Busca l'estabilitat social centrat en la justícia redistributiva i no el poder polític dels partits. Ha obert els ulls sobre la realitat del país i exigeix un nou tracte fiscal sense espoli impossible d'abastar -fora de la independència- amb la porta tancada al diàleg. L'esforç envers la transversalitat política amb la societat civil aporta nova serenor a la unitat. El 27S definirà persones i partits amb llistes més verticals o radicals i transversals o aglutinadores amb la mirada envers un govern de concentració. L'electorat es deixarà portar per l'eix del nacionalisme i no per l'eix polític ideològic. Els diputats de pinyó fix no tindran cabuda en les properes urnes. El votant vol diafanitat en el "Sí/No" sense boires i llamps, malgrat el concurs eixordador dels trons espanyolistes. La democràcia en estat pur -a l’escocesa- no admet laberints. El polític indefinit, -ni carn ni peix- té els dies comptats com el cronòmetre enrere del 27S: independència catalana, unionisme a ultrança, tercera via morta sense data. El nedar i guardar la roba de l'indecís esdevindrà un greu risc de quedar-se sense indumentària molts anys. Que ERC prengui nota del greu error històric de no admetre la llista única de país. El ciutadà li passarà factura si la seva fractura afecta la unitat del catalanisme, arma indestructible contra Madrid.

El resultat favorable al full de ruta catalanista no desvelarà dues incògnites: el caràcter plebiscitari o no de les eleccions 27S i la necessitat o no d'un post referèndum exprés. Tornarem a caure en el parany de la legitimitat consultiva sota el prisma del Tribunal Constitucional? Revifarà l'esperança de la tercera via, un plat de llenties tèbies a qualsevol preu, a canvi d'enterrar la catalanitat? En tres mesos s'han de perfilar les llistes definitives de les tres opcions, la seva interpretació i el valor dels resultats 27S sense més dilació. Tot i tots estem en mans d'unes majories significatives per canviar positivament el país o continuar on som amb la por de dividir Catalunya. Els vots estan vinculats als instruments polítics i jurídics. Fem-ne bon ús democràticament.

Ramon Mas Sanglas- Sta. Eugènia de Berga, 30/6/2015