Destronament polític i poltronofília

Manar bé no és fàcil. En política encara menys quan s'anteposen els interessos propis als del ciutadà votant. Vivim un litigi entre democràcia i poder mal entès. Gràcies.

 

Dues realitats polítiques antagòniques i complementàries alhora. Els arbres vells i corcats són substituïts per un nou planter. El poder del poble és implacable. Finalment hem vist arrancades cadires aferrades amb formigó. El terratrèmol 24-M crearà nous addictes a la poltronofília? Això de la regeneració partidista, ¿haurà estat un setge i trampolí enganyós per conquerir ajuntaments o un canvi real del servidor polític?  La dispersió partidista dels consistoris és l’antídot  de les majories absolutes nefastes. La democràcia ha enriquit la vida municipal compartida amb coalicions i governs de concentració. El mapa espanyol blau i vermell al que estàvem avesats s´ha guarnit  de multicolors. El destronament polític de Barcelona, Madrid, València –entre d’altres capitals de província- és el  símptoma més clar que la democràcia ha batut i castigat la corrupció. Tot un  capgirament que ha ferit greument la cúpula de PP, sobretot. Catalunya serà el boc expiatori d’aquest cabreig portant al TC les iniciatives sobiranistes del full de ruta o estructures d’Estat en fase d’elaboració. Fins el 27-S, si abans no tallen de socarrell la possibilitat de convocatòria destituint el mateix president o anul·lant l’autonomia, queden per veure i patir moltes destralades del govern espanyol. ¿No sap Madrid que la tossudesa catalana és imbatible i les seves maniobres prohibitives aporten més vots? Tantes rebequeries convertiran definitivament les eleccions parlamentàries en plebiscitàries. Totes les invitacions i consells internacionals al diàleg, ¿seran vetats per les altes instàncies judicials a esquenes de la democràcia? També els resultats del 27-S? Seria la pitjor dictadura i cop d’Estat del segle actual, inaudit en el marc de la Comunitat Europea. Només l’acceptació del resultat i el consens pot afavorir els afectats, començant per Espanya i la mateixa Europa.

Un nen petit sap dir "sí" i "no" sense embuts, a la cara i sense titubeig. Es la resposta de la sinceritat. La parafarnàlia política ha oblidat  aquest llenguatge de la infantesa obsessionat per l'avarícia, poder i egoisme. Dir "sí" o "no" al dret a decidir i a la independència amb convicció -sense giragonses- és el calvari de certs partits  i la confusió de molts catalans, farts de “tants caps, tants barrets”. Un 35% dels mateixos militants d´UDC han esquivat la seva consulta per evitar una pregunta indefinida i complexa. L’empat tècnic del resultat evidencia confusió interna entre el dret a decidir a l’estil socialista –amb totes les benediccions jurídiques-  i el tabú del mot independència. La coalició CiU s’ha convertit en un tripartit en vies d’esmicolament amb la mirada posada a la Moncloa per abastar un plat  de llenties tèbies. Esperaran a definir-se l’endemà electoral per no perdre la poltrona en cas de victòria secessionista?  Afortunadament, allò que uns deixen per verd ho acullen d’altres per bo. El front Bcn en Comú recolzarà  la Diada 11-S  i tot el procés. ERC sabrà aprofitar sense més escarafalls una llista única de país amb menys declaracions patriòtiques? Aquesta eina clau deixaria fora de combat el PSC i Podem que  tampoc s’arrenglaran al “no” dràstic del PPC i Ciutadans.

La ruleta girarà fins el 27-S. Molts miren abans d’apostar. En mans de l’atzar? Mai. El poble català necessita més llum per no dividir la societat catalana en dos blocs contrapossants  i una  capbussada de nous líders que esperen la incorporació. El sobiranisme no pot ser vençut per la unitat espanyolista ni per una oferta d’última hora a la desesperada. El 24-M la ciutadania va aconseguir un canvi general molt especial. Un error per als perdedors com ho serà la independència pels detractors. Castigar la corrupció a través de les urnes és una victòria de la democràcia i la justícia. Poder polític  i mans netes no són incompatibles. Els canvis són expressió de reajustaments socials que no existien amb una política intolerant i qüestionada. Identificar capital i govern dretà és paradoxal. El diner de tots no té color polític. Veurem el remat final al novembre –comicis nacionals-  després d’un 27-S clau per al futur de Catalunya.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 16/6/2015