El 27-S no és cap joc democràtic

Han començat els focs d'una campanya electoral incendiària, el súmmum de la confusió del votant indefinit que pot decantar la balança final. Guanyarà, malauradament la ruleta de l'atzar?

Barrejar el dret a votar d’un poble amb el tacticisme de retrets entre partits dretes-esquerres per abastar més escons  és un gran disbarat polític, l’antítesi del servei públic. No és el joc de set cadires. El Tribunal Constitucional amb l’imperi del NO va desfigurar el 9N sense enterrar les urnes. Amb la guerra bruta contra el partidisme tampoc impediran l’expressió d’un electorat ansiós de llibertat i ganes per definir-se. Ara l'unionisme s'ha vist obligat a descobrir vies opcionals de salvament per resistir l'embat sobiranista. El malson 27-S ha revifat  una reforma constitucional aigualida, el somni d’un país federal igualitari, un model de finançament recíproc, la proposta de la singularitat catalana sense privilegis i el que calgui contra el separatisme. Catalans, no permetrem que marxeu! Espanya no pot trencar-se i us necessita per sobreviure i pagar, sobretot. De veritat? No són els espanyols que paguen les pensions dels catalans i els farmacèutics? Si són una càrrega obriu les portes i agraïu-los l’alliberament d’un llast històric. L'obertura del meló constitucional, un còctel d'ingenuïtat, il·lusionisme o discòrdia? Negar l'autodeterminació dels pobles en expansió i continuar lligats a la solidaritat simètrica territorial és la regressió econòmica més comprovada i patida.

Les travesses polítiques sobre els resultats del 27-S ratllen el cinisme democràtic. Segons l'oracle espanyol el desastre sobiranista no necessitarà de cap repressió constitucional. Però, en cas de guanyar Junts pel Sí (CDC-ERC) i la CUP, s'estudiarà la mesura coercitiva proporcional al percentatge de vots secessionistes. És el baròmetre de maduresa d'una Espanya europea? Qui és el propietari de la carta democràtica en un país lliure? "No hi haurà independència a Catalunya", va categoritzar Rajoy fa uns dies. Una posició inquisitorial del PP que xoca amb l'ambigüitat d'un PSOE federalista sense mullar-se en l'especificitat catalana exigida per un PSC residual. Cada partit teoritza la seva reforma constitucional, per afrontar el terror separatista d’una Espanya sense  locomotora, la pèrdua del 20% del PIB nacional. Com es pot desafiar a priori el poder de la democràcia i jugar amb les majories, relatives o absolutes d'escons o de vots? El dogma malèfic de la indivisibilitat espanyola té dues sortides: l'acord dialogat de les parts o l’acceptació del secessionisme per majoria. Com que la primera opció ha fracassat jurídicament, queda la porta del 27-S fins un referèndum final sense represàlies i amb coherència. Si fracassés el procés, tot haurà acabat? En absolut. L'esperit catalanista de segles no s'afoga amb repressió. Conformisme democràtic no equival a rendició, a l’estil del poble escocès que es perpetua.

L’autodeterminació no s'apaivaga amb focs d'artifici i promeses buides.  Però, pitjor és, tenir l'enemic dintre de casa amb la feblesa unitària i la guerra de lideratges. A menys d’un mes vista, pensionistes, empresaris i treballadors estan desconcertats amb una papereta en blanc a la mà buscant el millor encert pel seu futur. Quin president i govern els espera en aquest trencaclosques de candidatures enigmàtiques i pactistes amb un rerefons d’interessos propis? Negar el coratge d'Artur Mas al llarg del procés és desagraïment, traïdoria i aprofitament a costa aliena. ERC serà fidel al compromís amb CDC sense fissures o escoltarà cants de sirena? La retirada voluntària del president, un cop constituït l'Estat català, li avala un servei altruista de líder al marge dels hipotètics clarobscurs del partit i les retallades forçoses. Amb el Parlament dissolt, no té perquè arraconar-se l'11-S. El mateix Rajoy i els detractors del catalanisme no amaguen cap arma jurídica i verbal, públicament i en privat. Estem vivint uns dies irrepetibles en la història del país que culminaran en una proclamació decisiva sobre el futur immediat. Votant, si no agafes bitllet per aquest tren no cal esperis el pròxim en molts anys. No equivoquis la via i la direcció. No posis les vides dels fills i nets en mans de l'atzar i menys dels poders polítics, només de la democràcia, la força del poble.

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 31/8/2015