La ruleta electoral

La maquinària electoral serà una fàbrica de novetats diàries. L'enginy polític ha d'inventar la fórmula màgica de la quadratura del cercle. Si es donen per vençuts, hauran de confiar més en les urnes.

La campanya electoral activada de facto està causant els primers estralls en forma de boicot camuflat i de venjança fina per la disputa de l’hegemonia nacional de les esquerres. Podemos no va facilitar el passaport de la Moncloa al PSOE. Ara els socialistes deneguen als podemites i comunistes l’aval per desbancar la majoria absoluta del PP al Senat, el primer obstacle per fer una reforma constitucional. Un “no, gràcies” de Sànchez pot ser un fracàs electoral mortal (passar a tercera posició) i la revolta dels seus barons perifèrics (València i Balears), dels Sud (Susana Díaz) i de la mateixa capital. L’empresonament del partit, la defenestració de la carrera política personal, el refugi i arrenglerament amb Rajoy i Rivera per sobreviure. Quina opció és la menys humiliant? La tercera consagraria el PSOE com a partit històric de dretes. Rajoy donaria compliment al somni de la gran coalició amb  la garantia de la indivisibilitat nacional. La campanya promet al votant molts dies d’avorriment, insults, mentides i despeses supèrflues que paguem tots. El votant no es compra ni es ven amb promeses. Se’l convenç amb veritats i compliments.  Els sondejos tampoc són com el cavall d’Àtila que deixava empremta sense herba on trepitjava. Són volàtils, inconsistents i interessats segons la font d’on ragen. El millor polític ve avalat per l’honradesa, el servei impol·lut i perseverant dels seus fets. La corrupció passarà factura real? La campanya és i serà una lluita generacional entre barons sagrats del passat o senyories d’una transició liquidada contra els cadells o polítics amateurs (segons Rajoy) sortits de la indignació social d’una crisi creada, paradoxalment, per aquests mateixos governants instal·lats. La batalla que s’intueix entre el front esquerrà de Podemos-IU contra l’unionisme dretà del PP-Ciutadans pot acabar en taula rasa com el període 20-D. S’augura només una permuta de resultats entre PSOE i Podemos-IU sense cap majoria absoluta. La deessa fortuna no permetrà que l’aritmètica atorgui una quadratura del cercle fent combinacions binàries. Només amb la incorporació d’una tercera força (PSOE) s’inclinarà la balança cap el conservadorisme actual o la regeneració del país amb noves estructures territorials desconegudes. Quin serà el contrapès absolutori i definitiu? El referèndum de Catalunya sobre l’autodeterminació. Mentre Espanya no s’alliberi d’aquesta llosa política antidemocràtica –no jurídica o constitucional-, el govern en funcions no trobarà data de caducitat. Les terceres eleccions planaran novament abans d’acabar el 2016. La batalla de la tossudesa o negació del diàleg efectiu sobre el conflicte Espanya-Catalunya està condemnada a la prova de foc de les urnes a l’estil escocès o quebequès. Seguint el fil de la lògica i del posicionament partidista sobre el tema salta a la vista que el pacte d’un bipartidisme clàssic PP-PSOE té tots els números per salvar la unitat patriòtica que abanderen tots dos des del postfranquisme i amb flaire militar. Les herències negres són difícils d’esborrar i de renunciar pels suculents rèdits assolits quan segueixen brollant. Perdre la gallina catalana dels ous d’or de l’economia nacional a costa de la pròpia butaca seria ser doblament cornut a la causa espanyola. Conseqüentment, la futura república catalana tindrà magre –quasi impossible-  el projecte de compartir una negociació bilateral de secessió. El poble català haurà d’encomanar íntegrament a les seves espatlles el procés de seguir sols amb convicció majoritària i sostinguda o continuar sota el vassallatge colonial del centralisme espanyol sine die. Les controvèrsies internes dins el mateix govern català, ajudaran el sobiranisme de la nació que pretenen? La nit del 26-J la ruleta de les urnes no repartirà cap premi gros a cap partit. Per error de la ciutadania, dels programes presentats o la ineptitud dels candidats? Tindran tres mesos per fer nous tripijocs a costa de la democràcia rebuda i seguir marejant la perdiu. Fins quan?

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 11/05/2016