Viacrucis del PSC

La societat està convulsa pels afers polítics més insòlits i contradictoris mai vistos. Nou govern espanyol, futur del PSOE i de Catalunya. Tres angles d'un mateix triangle.

Icetistes i parlonistes no han superat la crisi crònica del partit català, ni s’han desvinculat de la tempesta socialista nacional. Si han endinsat. L’abstencionisme en les recents primàries (50%) ha  guanyat una vegada més. El fantasma del referèndum  i la radicalització contra el dret a decidir està deixant la coalició fora de la lliga del catalanisme. La gosadia en defensar el “NO és NO” del líder nacional defenestrat  honora, no obstant, un PSC desnortat. Plantar-se a la reedició d’un  president indigne del càrrec i votar contra els seus germans sociates -malgrat la multa per indisciplina-, dignifica mínimament  un socialisme català cada dia més residual. Senyor Iceta, els seus ex-companys que viuen en la diàspora política fa temps van entendre que ballar la sardana i un xotis alhora és incompatible. Llàstima que se’n adoni tard i en moments crítics. El PSOE s’està esmicolant per la imposició del baronisme d’una transició exhaurida. El lema com a fita oficial és salvaguardar la casta del bipartidisme en nom de la unitat patriòtica. La realitat és no perdre el “tercer rebost” d’Espanya –Catalunya-, després de les Balears i la Comunitat Valenciana.  Els tres remolcs o receptors nets de l’aportació autonòmica són Andalusia, Extremadura i Castella-La Manxa, acèrrims lluitadors contra l’escissió peninsular. No reparen en agenollar-se davant del PP per supeditar jurídicament els catalans a les seves necessitats econòmiques de benestar. L’espoli fiscal (pagar més del que reps) és ben diferent de la solidaritat interterritorial (igualtat entre espanyols). La gegantina corrupció del PP seria “peccata minuta” enfront del cataclisme nacional sense Catalunya. Davant l’independentisme regulat o unilateral les dretes i les esquerres unionistes no tenen color ni ideologia diferenciada. El comitè federal del PSOE es declara germà bessó del PP, malgrat s’odiïn a petons, renegant de les bases i la militància menyspreada. No solament seran la seva crossa, sinó el seu llit, si acaten la investidura de Rajoy.

Senyors Iceta i Parlon, Catalunya no trobarà cap “encaix” sense un referèndum a la canadenca (llei de la claredat) o a l’escocesa. Vist el panorama serà a la catalana. Les urnes sempre manen, amb consensos o soles. La reforma constitucional és tan utòpica com el somni del seu federalisme. No és qüestió d’amor o odi (Cospedal) sinó de democràcia universal amb el plantejament d’alternatives serioses i dignes. Puigdemont i Mas encara esperen una sola resposta als 46 i 23 punts presentats a la Moncloa, respectivament.  El PSOE s’ha declarat buit de principis democràtics i traïdor a les seves bases històriques. El dilema, l’abstenció a la entronització de Rajoy o terceres eleccions per esquivar als nacionalistes catalans a la taula del diàleg serà el taüt o trinxament del socialisme espanyol i el sorpasso triomfal de Podemos.

El viacrucis socialista tindrà el seu Gòlgota final en el congrés extraordinari a costa del calvari de Catalunya. La resurrecció del PSOE no té cap horitzó proper. Podran defugir de les eleccions nadalenques pujant al pòdium la sultana andalusa amb l’abstencionisme pro Rajoy. A canvi de res? Quatre any de restriccions no mereixen cap restitució ni contrareforma? Quant de temps aguantarà un govern peperià sense majoria? Abans d’un any s’intueixen nous comicis i el probable  retorn  de Pedro Sánchez o un col·lega fidel (Josep Borrell?). Punt final a la dictadura de la Gestora federal colpista. Si el PSC aprèn dels errors retornarà al camí del dret a decidir. Tot pot coincidir al voltant del setembre 2017 (data prevista pel referèndum català) amb la caiguda convulsa d’una legislatura espanyola inestable després d’una sentència Gürtel sense pietat (és d’esperar). El serial de denúncies al TC contra polítics i lleis parlamentàries catalanes activades i pendents, farà que Catalunya trobi la restauració que es mereix o es proclami la independència de la República Catalana sense més demora i per voluntat popular majoritària.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 18/10/2016