Referèndum de la democràcia

Es parla -només- de maduresa democràtica del país sense poder-ho demostrar. La mal entesa submissió de la democràcia a la llei feta a mida del governant ens deixa sense llibertat. La treva de la cimera 23-D serà l'últim reducte de trobada per obrir portes o tancar-les definitivament entre Catalunya i Espanya.

Vet aquí la gran transversalitat de la cimera 23-D sense sacrificar el procés ni les legítimes aspiracions independentistes i unionistes. Ha estat la primera praxis viva de l’operació diàleg de la Generalitat que la Moncloa predica i incompleix amb més citacions judicials. La unitat dels partits catalans pel dret a decidir (85%) és la clau per exigir al govern espanyol un referèndum pactat. És el diàleg fet realitat aparcant la pantalla de la unilateralitat en espera d’una resposta estatal congruent i positiva. El 15% restant –al costat de C’s, PSC i PPC- volen l’arbitratge de tots espanyols per decidir el futur dels catalans com si no fossin majors d’edat. Tornarem a gaudir del gerro sencer de porcellana fina com abans del 9-N? Fins quan? Catalunya trenca la barrera d’atrinxerament entre Madrid i Barcelona. Ara falta la reacció oficial del govern central dintre d’uns límits de temps després de 5 anys d’intents frustrats. La resposta oficiosa i lacònica es va sentir abans de la cimera: “No habrá referéndum de autodeterminación en Catalunya” (portaveu Ínigo Méndez). Mals auguris per a la democràcia i una entesa. Si el sobiranisme espanyol del fallit “café para todos”  i el  “peix al cove” s’ha d’imposar al dret universal d’autodeterminació dels pobles saltaran novament i d’immediat les línies vermelles. Puigdemont tindrà ben justificada l’absència en la reunió de presidents autonòmics. El sector radical de la CUP i l’independentisme d’ERC hauran reeixit  definitivament amb els seus plantejaments per falta d'alternativa espanyola. Poc haurà durat la treva de desconnexió i la benevolència envers el pactisme. La desobediència s’imposarà definitivament a la humiliació del catalanisme passant per les urnes amb noves eleccions plebiscitàries. Si el PDECat, republicans i cupaires han reculat a contracor amb la ratificació d’un referèndum pactat, davant la probable  oposició d’Espanya, ¿CSQP i els comuns de Colau acceptaran també  el camí de la unilateralitat com a única via de sortida? La seva ambigüitat  o “complexitat” (Rabell) tufeja a demagògia sota l’esperança que no es faci la consulta o poder esquivar així les conseqüències negatives que se’n derivin d’un mal resultat. Esperem que la comissió mixta de seguiment mantingui l’esperit unitari sense perdre cap component del conclave 23-D.

Ara comença l’última part de l’escenificació amb els nous convidats estatals a taula, si els plau participar amb una oferta, data i pregunta del referèndum. Menú a la carta. La democràcia no exclou ningú. Queda oberta als ulls del món internacional per evidenciar transparència lluny dels recels i radicalismes. El full de ruta ha entrat en la dinàmica d’un nou batec que en cas de fallida o de trencadissa esdevindria un procés electoral irremeiable per enfilar la unilateralitat amb permís de les urnes. Tant el pactisme com la independència tenen un preu. El govern de la nació té a les seves mans la reforma estructural del país per generar un marc més just i renovat de convivència si no vol perdre  el seu primer actiu  econòmic. Quan començarà la campanya espanyola pacífica, dialogant i sense complexos per dissuadir la societat catalana de tota secessió? A canvi de què? Quan sortirà el Manifest d’adhesió al catalanisme republicà  per incrementar el nombre d’adeptes? No es tracta de renunciar el referèndum previst per al setembre del 2017. Menys encara de demanar permís a Madrid per fer-lo. Se’ns demana coratge i unitat començant per casa nostra.  Només s’han d’omplir de continguts i propostes reals les dues opcions. Serà l'últim intent de bilateralitat per apaivagar la conflictivitat i una demostració palpable que la llibertat – primer  valor de la democràcia- s’exerceix votant, no imposant.  

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 26/12/2016