Les eleccions són moments crucials per la moguda de personal polític. Els líders triats són els més adequats i efectius per dialogar? Mentre els llenguatges entre Catalunya i Espanya no siguin comuns, viurem en una torre de Babel permanent.
Es
fan l'orni o el suec. Iceta, alternativa del referèndum? De cap de les maneres.
Una persona mai serà substitut de la voluntat d'un poble com a teràpia o
panacea per combatre la llibertat secessionista legitima. L'estratègia
sanchista amb un president català al Senat no farà tòrcer les vies de
l'independentisme arrelat. Un Iceta federalista retòric, segons declaracions
del 2017 a Barcelona, no imposarà la seva tesi hipotètica i rovellada a la
Cambra Alta. Trencar el gel del diàleg paralitzat amb noves propostes
estatutàries, més inversions a Catalunya
amb pluja de milions que mai arriben i la defensa de la llengua catalana
consagrada fa dècades a través de l'escola immersionista, no són alternatives
de renúncia a decidir. O potser sí.
Potser es tracta d'una oferta nacional mai vista a canvi de frenar un
separatisme preocupant que els tribunals
no poden fer silenciar i que el 26-M s’estendrà al Parlament Europeu a través
d'un Puigdemont transversal o d'un Junqueras republicà. Tots dos són peces clau,
sempre unitàriament. De reeixir tots dos, com recolliran l'acta? Qui tindrà més
privilegis, un empresonat o un exiliat? Sigui com sigui el secret més ben
guardat de Sánchez, sempre haurà de passar pel sedàs d'un referèndum de
ratificació a favor o en contra de l'autodeterminació irrenunciable, el permís
de les urnes. La feina d'Iceta es preveu titànica i de mà esquerra. Sense
estirabots habituals -com un indult sense sentència, imperdonable per a la
dreta- per no revoltar més el bloc espanyolista. Que un català ostenti el quart
càrrec institucional de l'Estat pressuposa una certa garantia que no s'encengui
d'immediat la llum verda d'un segon 155. En definitiva, el personatge ha estat
triat per apaivagar ànims, fer tornar les aigües tèrboles a la seva llera i
aturar més turbulències. Una mesura prudencial d'impàs, encertada com a
tàctica, però, molt allunyada de l'objectiu final. La majoria absoluta de
catalans que exigeix la consulta no es deixarà seduir ni entabanar per la
imposició d'un nou estatut autonòmic apedaçat,
encapsulat o endolcit i oblidar-se per
sempre més d'una DUI, últim recurs a la sordesa estatal obstinada. El PSC-PSOE
haurà de mullar-se sense més ambigüitats. Què vol per al futur actual de
Catalunya? Alinear-se amb el bloc unionista o parlar de tot sense límits? Els
sobiranisme català fa anys que espera contrapartides de Moncloa malgrat no ser
necessari per investir Sánchez. Una corda més tensada gens favorable a la negociació. No van errats qui pensen en
unes eleccions catalanes prematures,
però, unificades -sine qua non-, per
afrontar l'escac fins ara inamovible. Com, quan i qui farà l'escac i mat
decisiu?
Ramon
Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 13/5/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada