Equilibris aritmètics i idelogies partidistes estan en joc per conformar el Congrés. La suma del PSOE amb Podemos i les minories nacionals d'esquerres seran suficients. Arraconar els independentistes és la pitjor panacea per solucionar el conflcte espanyol amb Catalunya.
La clau d'ERC per investir
Sánchez i obrir-li la porta del Congrés amb la majoria absoluta és sobrera. Ni
l’abstenció, ni la negativa en segona volta, en cas de fer-se, pot frenar el
retorn a la Moncloa. L’enginyeria matemàtica està en mans dels quatre diputats
presos votats que els socialistes donen per fet que perdran les seves funcions
legals per inhabilitació sense possibilitat de ser substituïts. Tot està ben
lligat en les altes esferes polítiques i judicials. La nova majoria absoluta es
reduirà a 174 escons (fins ara 176) que amb el PSOE, Podemos, el PNB, canaris i
minories residuals favorables sumen 175. Una solució per avortar la coalició
PSOE-C’s malgrat la desaprovació del poder empresarial i bancari. Els 22 escons
independentistes no són imprescindibles. Quan votin contra propostes
governamentals quedaran alienats amb la dreta espanyola, numèricament, no
ideològicament. En aquesta bassa d'oli per a Sánchez només li queda la
incògnita del quan seran suposadament inhabilitats o condemnats aquests diputats
electes asseguts al Suprem en ple judici. La investidura té un calendari
definit. No, la sentència judicial. Com creuar dos tempos tant distants? El
tacticisme polític-jurídic té moltes dreceres quan cal. Una vegada més els
bascos moderats seran el comodí del
president. A canvi de què? Fa anys que han après de Catalunya a pescar
per omplir el cove anual del seu pacte fiscal. Els líders catalans seran l'ase
dels cops malgrat la victòria històrica dels republicans. És deplorable que
persones innocents -abans que polítics- engarjolades injustament, siguin caps de turc de mitja Catalunya sobiranista.
La resistència independentista dintre del Congrés exigeix una sola veu sense
pantomimes ni pretextos. Es recupera la unitat d'un Parlament català potent o
les envestides centralistes seran imparables amb nous rècords penals. Cal
treure força de la feblesa per negociar de tot a Madrid i parapetar
l'autogovern contra un 155 camuflat abans que una segona DUI, pregonada per
l’ANC si més del 50% dels catalans opten per marxar d’Espanya. Això només
s’obté creixent, no dividint, per demostrar que el conflicte no és de
convivència interna sinó d’incomprensió i repressió nacional. Sense trencar el
procés més actiu viscut el 28-A, que cal repetir el 26-M a Europa i en cada
municipi, com afrontarà l’independentisme els plantejaments del govern des de
l’oposició? Qui i com es farà el primer
pas per trencar l’estandby actual? Neoautonomisme, més fredor silenciosa o
eleccions plebiscitàries -sinònim de referèndum vinculant- com a àrbitre
oficial del contenciós bilateral? La veu de les urnes democràtiques, el poble,
no pot ser emmordassada pels tribunals. Final de la pel·lícula.
Ramon Mas Sanglas - Sta.
Eugènia de Berga, 7/5/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada