Els extrems es toquen, el PP i la CUP

El cansanci polític dels catalans té uns límits. Els desertors de l'independentisme estan creixent per la paràlisi d'entesa entre CUP i Junts pel Sí. Fins quan?

El procés sobiranista està en fase regressiva, d’agonia i de mort sobtada si els 10 cupaires “imprescindibles” –abús de la força majoritària- continuen amb la mateixa tàctica de la dreta espanyola. Dos extrem oposats que es toquen amb totes les conseqüències democràtiques nefastes per girar l’esquena a les urnes del 27S. Hi ha algun complot secret entre ells per enderrocar Artur Mas? A què va un vet tan endimoniat contra un cabdill que ha arriscat el seu càrrec per satisfer els anhels secessionistes amb 62 escons? Tot està encallat perquè la CUP està collada a la taula del “No” al presidenciable de Junts pel Sí. No és una simple revenja de partidisme, és una ofensa i falta greu de respecte al poble votant. Una injúria a les tres diades 11-S d’un país mobilitzat clamant l’Estat Català que ells diuen urgeix formar i que menyspreen –al mateix temps- amb el radicalisme unipersonal i altres propostes utòpiques, però, tolerables. La comprensió demostrada de CDC i ERC la paguen fent la rosca a l’unionisme espanyol que paradoxalment combaten. El seu ego sap el què vol, però estan encegats envers un futur negociador, pacífic i plural. Barregen conceptes i fets polítics negatius del passat amb les aspiracions d’una ciutadania renaixent i lluitadora. Inicialment, les traves d’entesa eren d´àmbit social. Complagudes les exigències,  ara demanen un govern amb una presidència coral o rotatòria, sense la figura d’Artur Mas –que desterren a la representació internacional-, per ser hereu d’una dinastia corrupte i branca d’un arbre caigut. La república catalana no és cap patrimoni de l’esquerra sinó del poble, filla de les urnes. Prou d´humiliacions i escanis. A canvi de què? Quin grau de credibilitat es mereix la CUP sense cap compromís ferm per assolir la direcció i responsabilitat en el nou govern? Seran fidels a les propostes parlamentàries durant el període constituent fins la consecució de la República? Si com a normativa de partit cap diputat pot repetir legislatura, la garantia continuista d’implicació personal serà escassa i dubtosa, possiblement.

Senyors de la CUP, el temps s’esgota per a tots, però sou vosaltres qui us heu de posar les piles de la condescendència democràtica i abandonar les estratègies capritxoses, radicals i somniadores de l’anticapitalisme. La recepta de les vostres utopies no les trobareu en el govern central post 20-D. Potser sí, els vostres adversaris, ben lluny de l’independentisme, per culpa d’uns requeriments desmesurats i fora de to. No voleu segones eleccions? Mas o març. Seran irremeiables, per bé o per mal de Catalunya, cansada de tantes impertinències. Espanya i el món ja ha rigut prou a costa de la feblesa democràtica d’uns polítics que volen un nou país transversal, però, exclusivament a la seva mida.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 2/12/2015