Desafiament legal i amistós

Si la via del referèndum pactat li falta el pont per abastar les urnes s'haurà d'utilitzar el camí de les eleccions, indiscutible. La solució no la té el polític sinó el poble, afortunadament.

Eleccions o referèndum pactat, vet aquí la qüestió en litigi. En la pràctica és el mateix amb noms diferents. Dos camins convergents: votar el futur d'un país democràticament. Obstinar-se i limitar-se només a un, fins aconseguir-lo o barrar-lo amb tossuderia recíproca és paradoxal quan en queda un segon amb confluència d’obligacions i drets idèntics. Els partits concurrents a les urnes que portin un programa explícit d'autodeterminació, -tan legítim i legal com els qui s'hi oposen- converteixen els comicis en plebiscitaris, és a dir, vinculants a tots els efectes per la seva  bilateralitat. Convocar eleccions està en mans del president de la Generalitat, únicament. El referèndum pactat pertany als dos governs, central i autonòmic. Dos no pacten si un no ho vol. Per més recolzament internacional que tingui el Parlament català el dret de permetre el referèndum és un afer intern espanyol, discutible, però vigent. En què es diferencien les dues opcions? Les eleccions es fonamenten en el resultat d'escons per formar un hemicicle majoritari sobre la base dels vots obtinguts en cada zona electoral i el referèndum únicament en la victòria del Sí sobre el No o a l’inrevés, per damunt del 50%. La mancança de vots suficients com va succeir el 27S (48,6%) no atorga el  poder democràtic legal per exigir una secessió territorial. I sense la majoria d’escons de l’opció sobiranista l'oposició vetaria tota iniciativa independentista. Els resultats dels dos requeriments resideixen en el poder popular. Als polítics correspon mantenir la unitat de criteris i seduir el seu electorat sense ambigüitats informatives ni fal·làcies.  Marquen l’objectiu, no arbitren el destí encomanat a les urnes. Quin sentit té la pretensió d'un referèndum vetat o unilateral que no és d’obligat compliment sense el consens de les dues parts? La desobediència sistemàtica és confrontació estèril. El poble no vol un segon 9N que seria un retrocés i transgressió del full de ruta amb més intervencions judicials. Votar Sí o No és més còmode, possiblement, que donar la credibilitat a una coalició independentista o unionista. La participació serà diferent per covardia, desinformació o passotisme? Aquí entra  la pedagogia política. A una resposta majoritària del sector secessionista l'Estat espanyol hauria de negociar forçosament el Catèxit a l'estil britànic. De guanyar l'espanyolisme  s' imposaria la renúncia separatista i la reforma del sistema de finançament  obsolet i caducat. El poble català està preparat per respondre adequadament allò que és mereixen les generacions venidores?

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 10/04/2017