A
mig any vista del referèndum anunciat el nerviosisme de les dues bandes no es
pot amagar. Sense ponts de bilateralitat tan sols queda la repressió i la
desobediència, la unilateralitat, també per les dues bandes.
Per
la boca mor el peix. Traduït a l’ésser humà, ser bocamoll i xerrar a destemps és imprudència,
indiscreció i denota poca cohesió. És l’arrel de trencaments polítics i base de malentesos. El cas Santi Vidal ha
tingut rebrots amb la proposta del
voluntariat d’aturats (M.Rovira - ERC) i la cacera d’un candidat autonomista en
previsió d’eleccions (D. Bonvehí - PDECat). Són declaracions públiques
inoportunes en benefici de l’adversari. Relliscades
greus del tripartit que lidera el procés pot ser la seva desfeta, objectiu de
l’Estat. D’això se’n diu quedar atrapats en la pròpia ratonera i menystenir la
credibilitat popular. La gerra de porcellana esdevindrà un càntir de fràgil argila?
Està en mans del govern català agafar
les regnes amb fermesa i redirigir la consulta o uns comicis plebiscitàries
unitàriament. La penya independentista de Catalunya no perdonaria un daltabaix pel
desori partidista. Prou d’assajos 9N. És el missatge que llança la nova
directiva dels Comuns malgrat la tebior del compromís: un referèndum pactat o
res i sense presses. Seran bons companys de viatge pel sobiranisme? Cal
donar-los un marge de confiança pactant la pregunta per evitar més
abstencionisme. Els indecisos trobaran, no obstant, en Colau i Domènech els
sants de la seva devoció per
escapolir-se del Sí o del No. Nedar i guardar -el refugi de la
vaguetat- per no perdre el pòdium. Si guanyés l’independentisme no els faria
fàstics una república. Si perdés, s’alinearien amb el centralisme espanyol al·legant
la moderació que predicaven contra la unilateralitat. Un panorama ombrívol on
la discreció –dubtosa- i la desobediència són difícils de casar. La ciutadania
que clama urnes no està per la infracció legal ni espera un as de la màniga de
cap governant. Amb la indiferència internacional oficial per la repressió
espanyola ¿l’ANC i Òmnium aparcaran el referèndum unilateral per evitar
decepcions i una participació baixa? La campanya mediàtica de l’unionisme sobre
una Catalunya amb competències blindades suplantarà la consulta? El voler
majoritari –inestable- xoca amb el poder fer-ho legítimament. La fatiga del
procés és palpable com el cansament del català emprenyat forçat a pagar més del
que rep i l’incompliment de les inversions promeses. Una rèmora històrica que
només podrà tancar-se bé amb el reconeixement de la dignitat catalana i
l’abolició dels greuges que ens distancien.
Ramon
Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 18/4/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada