dimarts, 18 d’abril del 2017

Safareig polític

A mig any vista del referèndum anunciat el nerviosisme de les dues bandes no es pot amagar. Sense ponts de bilateralitat tan sols queda la repressió i la desobediència, la unilateralitat, també per les dues bandes.

Resultado de imagen de conflicto entre espana y catalunyaPer la boca mor el peix. Traduït a l’ésser humà, ser bocamoll  i xerrar a destemps és imprudència, indiscreció i denota poca cohesió. És l’arrel de trencaments polítics i  base de malentesos. El cas Santi Vidal ha tingut  rebrots amb la proposta del voluntariat d’aturats (M.Rovira - ERC) i la cacera d’un candidat autonomista en previsió d’eleccions (D. Bonvehí - PDECat). Són declaracions públiques inoportunes  en benefici de l’adversari. Relliscades greus del tripartit que lidera el procés pot ser la seva desfeta, objectiu de l’Estat. D’això se’n diu quedar atrapats en la pròpia ratonera i menystenir la credibilitat popular. La gerra de porcellana esdevindrà un càntir de fràgil argila?  Està en mans del govern català agafar les regnes amb fermesa i redirigir la consulta o uns comicis plebiscitàries unitàriament. La penya independentista de Catalunya no perdonaria un daltabaix pel desori partidista. Prou d’assajos 9N. És el missatge que llança la nova directiva dels Comuns malgrat la tebior del compromís: un referèndum pactat o res i sense presses. Seran bons companys de viatge pel sobiranisme? Cal donar-los un marge de confiança pactant la pregunta per evitar més abstencionisme. Els indecisos trobaran, no obstant, en Colau i Domènech els sants de la seva devoció  per escapolir-se del o del No. Nedar i guardar -el refugi de la vaguetat- per no perdre el pòdium. Si guanyés l’independentisme no els faria fàstics una república. Si perdés, s’alinearien amb el centralisme espanyol al·legant la moderació que predicaven contra la unilateralitat. Un panorama ombrívol on la discreció –dubtosa- i la desobediència són difícils de casar. La ciutadania que clama urnes no està per la infracció legal ni espera un as de la màniga de cap governant. Amb la indiferència internacional oficial per la repressió espanyola ¿l’ANC i Òmnium aparcaran el referèndum unilateral per evitar decepcions i una participació baixa? La campanya mediàtica de l’unionisme sobre una Catalunya amb competències blindades suplantarà la consulta? El voler majoritari –inestable- xoca amb el poder fer-ho legítimament. La fatiga del procés és palpable com el cansament del català emprenyat forçat a pagar més del que rep i l’incompliment de les inversions promeses. Una rèmora històrica que només podrà tancar-se bé amb el reconeixement de la dignitat catalana i l’abolició dels greuges que ens distancien. 
Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 18/4/2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada