En política tot sembla vàlid a l'hora de negociar vots per diners. Bascos i canaris venen la seva ideologia al PP pels pressupostos a canvi de favors autonòmics. On estan les fronteres de l'ètica, la justícia i la democràcia?
Dos
pobles semblants pel caràcter lluitador dels seus drets respectius amb
metodologies i estratègies diferents. Dues regions amb llengua mil·lenària i cultura pròpia històricament
problemàtiques per a la marca espanyola que imposa i s'atorga l'exclusivitat
del patriotisme. Són diferents pels orígens, les vicissituds passades i el
règim financer dels darrers 40 anys de constitucionalisme. El concert econòmic
arrencat per la por del terror etarra - recordatori desagradós- va segregar
fiscalment bascos i navarresos de la resta d’espanyols sota el justificatiu foral.
Ningú dubta de la magnanimitat del sistema com evidencia la renta per càpita de
les dues autonomies molt superior a la mitjana restant. Catalunya ha intentat
aconseguir, envà, un model paral·lel durant dècades per la via estatutària
fallida (2005). D’aquí neix el front independentista fins els límits del xoc actual, pacíficament sempre.
Dos camins sense creuament de butxaques i mutus recels. Molts bascos envegen la
via independentista catalana malgrat el seu estatus privilegiat que una part de
catalans és veurien satisfets de tenir-lo sense més aspiracions sobiranistes.
Què paguen uns i altres a l'Estat espanyol? Per reduir la quota basca anual o
"cupo" el PNB dóna cobertura als pressupostos estatals del 2017 amb
una contrapartida suculenta. Això és barrejar pau fiscal i mercat de concessions,
una transversalitat basada en el suborn.
Qui pagarà als bascos el reintegrament de 1.400 milions de reajustaments
passats i la reducció de quasi 500 milions anuals durant un quinquenni? És la prova més fefaent que el sistema de
fiançament ha fracassat i necessita d’una
reforma urgent sense favoritismes. A Catalunya se li deu 4.800 milions per
l’incompliment acumulat de la disposició addicional tercera de l'Estatut i
aporta el 19% de la riquesa nacional enfront del 6% basc. La igualtat entre espanyols és paper mullat.
La solidaritat és costejar estrictament
els serveis comuns rebuts de l'Estat o també ajudar les regions desafavorides?
Les polítiques actives diferencials no enganyen sobre la bondat del concert
econòmic:11% d'atur al País Basc i el 21% nacional de mitjana són greuges i
realitats vinculades al finançament. La compra i venda de favors recíprocs amb
vots polítics i a costa de tercers sense
ser consultats és democràtic? Canàries ha aprés la lliçó també.
Catalunya no tornarà al vell estil de "peix al cove" per oblidar-se del
full de ruta emprès després de pagar l’error polític de no haver acceptat el
concert al seu dia. En definitiva, que els afers polítics i financers de la
nació s'arreglen amb xantatgisme i
regateig (Typical spanish). Per això
és diferent.
Ramon
Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga 9/5/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada