Restitució íntegra, no la presó

Que els joves alliçonin als adults pel seu conformisme cada dia és més freqüent. A les noves generacions repugna la corrupció dels magnats i polítics del poder. Per això aspiren reformar el món per deixar-lo més net i just.

L’última setmana d’abril 13.000 Escoltes i Guies de Catalunya reunits a Tàrrega -La Jamborinada- van donar testimoni de la seva fermesa per moure el món i “deixar-lo millor de com l’han trobat”. No és cap moviment juvenil a imatge de les velles croades falangistes “cara al sol”, ni agrupaments d’adoctrinament independentista. Ideològicament lliures tenen en comú l’anhel de la justícia i la denúncia de la corrupció, entre d’altres. Aquest jovent dels “ni-ni” volen mostrar a la societat mafiosa que porten la llavor del “sí-sí” per lluitar contra les praxis perverses dels poderosos. Exigeixen siguin jutjats degudament i apartats de la circulació política i empresarial. La presó no pot ser el substitut de l’espoli econòmic a que ha estat sotmesa la ciutadania. Ens han robat a tots. Primer la devolució en efectiu dels mils de milions d’euros sostrets de les arques públiques i l’expropiació dels seus béns il·lícits amb recàrrecs pertinents. Sense restitució no hi ha perdó. No és vàlida la metàfora “el temps és or”, pago amb temps de reclusió i em quedo el botí. La privació de llibertat només in extremis si els diners rapinyat s’haguessin fos. Els desfalcs bancaris, els tripijocs fiscals i les malifetes personals són burles de la conducta humana i la dignitat. Enterrant cadàvers polítics no és un tallafocs de la corrupció mentre el càncer perdura soterrat dins del partit. L’empresonament temporal és un càstig suportable quan al darrere queda la seguretat individual i familiar de viure luxosament la resta de la vida. La reclusió en presons actualitzades no és depressiva. La reducció de la pena per bon comportament i el règim obert de visites és com un recer monacal de reflexió, penediment o estudi. La pitjor penalització és el retorn al modus vivendi anterior a l’enriquiment fraudulent  per sentència judicial. Començar de nou. Fins el present, quantes resolucions  han condemnat al culpable amb la devolució total de les quanties sostretes? Aquests casos galàctics de malversació superen el codi penal del segle passat fet per robagallines? Preval l’empresonament com un equivalent a la no devolució o l’estat de dret no funciona? Per mostra el cas Noós. El condemnat a 6 anys i mig de presó no ha restituït res o simbòlicament, no ingressa a la garjola perquè no existeix risc de fuga i viu a l’estranger. Justícia igual amb guerra d’advocats, fiscals i jutges fets a mida de cada cas i partit? Les seqüeles de les retallades d’una crisi provocada per la fallida d’entitats financeres desvalisades i tancades per culpa d’aquests malfactors les estan patint milions de contribuents que les van rescatar. D’aquí neix la sana rebel·lió de la joventut compromesa amb un futur millor a qui hem d’agrair el seu esforç perquè la població més adulta pugui viure amb majors garanties de salut i benestar.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 3/5/2017