El poder del vot útil

S'han girat  les cartes dels primers comicis amb sorpreses inesperades. La màgia del vot útil marcat per la por s'ha imposat a Espanya i Catalunya. S'ha aturat una dreta desbocada. Queda la revàlida del 26-M. El vot de proximitat és menys temut, és de casa, però, vital per a l'independentisme.

El PSOE guanya a Espanya i ERC a  amb l’estratègia de la por contra una dreta desbocada gràcies el vot útil. L'elector espanyol ha votat més les persones que els programes per barrar el pas al bloc conservador, el 'tripachito' de la plaça Colón i del feu andalús. La reconquesta espanyola ha fracassat. Oriol Junqueras aglutina el vot útil dels independentistes, més proper a l'esquerra espanyola que JxCat, tocat per l'enrenou de la divisió interna. Un avís del catalanisme als polítics, que la unió fa la força. Un altre  punt de mira, també aconseguit, superar el PSC. Tant Espanya com  Catalunya obtenen el suport social per esquivar un govern catastròfic per a tots, amb pèrdues de drets democràtics i un segon 155 destructiu. S'engega ara el  pactòmetre que  sembla descartar -recíprocament- el binomi PSOE-C's a la Moncloa. Sánchez abraçarà la cultura de la coalició governativa o continuarà en solitari arriscant durant quatre anys? Si Podemos i ERC són imprescindibles per gaudir d’una majoria absoluta, els republicans no signaran cap xec en blanc. Es mantenen ferms els tres pilars sobiranistes: referèndum d'autodeterminació, república catalana i llibertat de presos polítics. El judici i un hipotètic indult requereixen digestió lenta a partir dels pròxims comicis i la sentència judicial de la tardor. Com s'encarnarà la multilateralitat constitucional del país? La conducta de la por no regirà en les eleccions municipals on l’electorat analitza amb lupa el millor programa per incumbència i proximitat. Només en algun consistori de gran  calatge podria ser prioritària, encara, la derrota del rival ideològic avantposant l'aritmètica al programari. El vot indecís  minva, generalment, en comicis municipals per l'interès dels partits locals. A Catalunya serà decisiu per reafirmar l’auge independentista malgrat la concurrència per separat dels partits sobiranistes. La revàlida  del 26-M promet superar, novament i en escreix, -escons i vots-, al PSC i a C’s. No caldrà comprar més  por  per vèncer un adversari controlat. L’arrelament de conviccions republicanes  arreu de Catalunya trenca fronteres a Espanya. L’altaveu molt sorollós arribarà a l’Eurocambra amb la prohibició absurda i venjativa de la Junta Electoral espanyola vetant Puigdemont, Comin i Ponsatí com a candidats. L'autoritarisme no té cabuda en una democràcia madura com l’europea.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia e Berga , 30/4/2019