L’escola intenta formar persones, no robots

Una vegada més arribem massa tard en la implantació de les noves tecnologies: el portàtil. La taula digital (surface) vol suplantar l’ordinador individual. Aquesta obsessió del govern per informatitzar els nostres alumnes, no és una fal•làcia més per amagar el fracàs escolar, prioritzant la tecnologia punta per davant de l’esforç personal?
Abans de mecanitzar-se, l’alumne ha de moblar la ment, descobrir camins per potenciar capacitats i ser creatiu. L’ús comprensiu del regle, l’escaire o el compàs (per exemple), són habilitats de manipulació a priori. Després, la màquina agilitzarà l’execució del projecte. Calcular la superfície d’un espai o el volum d’una habitació requereix saber el perquè d’unes fórmules que la computadora aplica, però no explica. No podem convertir un instrument en un fi. Els hàbits de treball es solidifiquen amb la voluntat d’un aprenentatge basat en la memorització intel•ligent de les taules de multiplicar, el poema raonat i memoritzat, l’obra de teatre comprensiva i expressiva. La deducció matemàtica, la lectura eficaç controlada, el càlcul mental ràpid diari i la memòria positiva, entre d’altres, formen part del bagul del passat que hem de recuperar com a valors imprescindibles, que no aporten la informatització i les seves excel•lències.
Sabem pel què coneixem, aprenem o experimentem. Les fonts científiques i de consulta són gairebé il•limitades, començant per Internet. Però no és suficient saber on està, sinó què és el que busco i com assimilar-ho. No serà millor escola la més ben tecnificada, sinó la que més bé aplica aquests recursos, força complexos en un grup, com a eina habitual continuada.
No és tasca del docent crear llibres i classes virtuals o digitals. Per això estan els editors informàtics. El magister imparteix conceptes que ha de consolidar l’alumne amb diversos mitjans i procediments avaluats, amb el rigor de la dedicació i la constància. Els botons d’un teclat, d’una consola o d’un robot no creen sentiments o idees; només instrumentalitzen, faciliten i visualitzen la feina. La calculadora o un traductor de llengües no processen els coneixements ni poden suplir l’esforç memorístic i aplicar unes operacions i fórmules o l’estudi de la sintaxi gramatical i el lèxic.
No pretenem disposar de tècniques màgiques per formar bons estudiants. El consumisme més capdavanter en robòtica no ens posarà en la capçalera del rendiment acadèmic, si bé hi ajuda. Com diu un adagi clàssic de la pagesia: “Si l’ase no vol beure, l’amo ja pot xiular”. Traduït a l’argot escolar: qui vol, amb ordinador o sense, se’n sortirà.

Ramon Mas Sanglas
Docent
http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20090531/53714460146.html