ERC, partit català d’esquerra?

Una resposta la trobem en l’opció que ha pres aquest partit del tripartit davant la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) en el tràmit final d’aprovació. Decepció total de molts docents. ERC s'ha venut políticament per continuar en el govern renunciant als principis bàsics d'un partit declarat republicà i esquerrà, de paraula. S’ha carregat la pedra angular i els pilars del PNE (Pacte Nacional de l’Educació) que eren la unificació de tots els centres catalans que cobren de fons públics en una xarxa única, la igualtat de drets i deures dels treballadors, el repartiment equitatiu dels nouvinguts entre tots els centres i la gratuïtat total per part de les famílies. Algunes de les100 raons d’ERC sobre la bona LEC són força injustificables. Què és això que "no es pot imposar l'obligació de fer aportacions a fundacions o associacions" (art.50.2)? No s'obliga, però, es deixa barra lliure al negoci educatiu en els grans centres elitistes subvencionats. Els que no puguin beneficiar-se d’aquests ingressos, ja tindran la caritat del contracte programa (art.48.5) sense incloure-hi l’equiparació del professorat. Mentre la crisi ho justifiqui les arques autonòmiques es veuran alleugerades a costa dels pares i la reducció de plantilles. Hi ha un marge de tres anys. Els arts.50 sobre les garanties de gratuïtat, el 201.1 que ofereix finançament addicional per assolir l’equitat i la qualitat als centres que apliquin la gratuïtat total, i el 205.11 que permet rebre quanties per activitats complementàries, donen continuïtat a l’obscurantisme en les quotes mensuals tan polèmiques. És incomprensible el recolzament a una llei tan laxa i oberta a interpretacions interessades i arbitràries. Què se n’ha fet de la coeducació republicana? L’art.43,1,d) diu que “l’escolarització mixta ha d’ésser preferent” per rebre el concert, però, no prohibeix taxativament la separació de sexes i rebre fons públics alhora quan es renovin. Tot és permissiu, sota criteris dretans de CiU dels quals combrega el PSC, l’impulsor legislatiu. ERC claudica de la seva ideologia i s’hi afegeix per amiguisme i consens. Li ha faltat coratge per desmarcar-se del PSC com ha fet ICV per crear una normativa laica i europea de qualitat. S’ha fet còmplice del blindatge d’unes fronteres entre rics i pobres enlloc d'eliminar-les, com proposava el PNE del 2006. S’intueixen més conflictes entre la pública i la concertada. Als jutjats, comissions paritàries i negociacions laborals se’ls girarà nova feina ben aviat per polititzar l’educació i no escoltar als docents i l'opinió ciutadana. Un servei educatiu de Catalunya unificat no exclou la convivència i agermanament de centres privats d’ideari cristià i religiós amb l’escola laïcista, mentre tots compleixin amb les normes d'igualtat econòmica, horària, ràtios d'alumnat, plantilles i gratuïtat. Aquesta és la grandesa de la democràcia. Per què ERC ha preferit segregar i defensar els interessos del classisme burgès abans que servir a la classe treballadora i popular? La seva obsessió i ceguesa centrada en la immersió lingüística del català com a llengua vehicular li ha fet perdre la brúixola. Aquest fet real de molts anys no és cap conquesta nova, malgrat les impugnacions. El principal objectiu era una LEC unificadora, clara, determinant, dels ensenyants (pedagògica), justa i gratuïta, amb més inversió programada. Tot plegat, s’ha editat un manual feixuc de gestió amb noves limitacions que perpetua el sistema dualista actual. Una vegada més el "campi qui pugui" o llei del més fort continuarà i amb més rivalitat. Això és fer pedagogia política de país? Dues evidències se’n desprenen: qui ha tastat el poder no el vol deixar (al preu que sigui) i que la desafecció i el rebuig envers al món polític és cada dia més extensiu, malauradament, per les incongruències entre el que prediquen, legislen i caldria fer.

Ramon Mas Sanglas
Docent
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090601/53714807670.html