Nou model, nous polítics

Fa setmanes i mesos que la corrupció política del país ens amaneix la premsa de manera transversal. Ara el PP s’emporta la palma. Noves troballes d’actuacions irregulars farceixen diàriament les notícies periodístiques i televisives que inviten als polítics a fer proclames constants en defensa personal o a contraatacar, quan és el cas. Quina professió exerceixen realment, els anomenats polítics, a costa d’un salari suculent que cobren dels nostres impostos locals i estatals? Aquest és el gran escàndol que desdibuixa la figura del “politikós” originari, un servidor del poble. Què en queda del mediador pacífic entre el poder legislatiu i el serf treballador i contribuent? El model s’ha corromput per la desviació dels objectius ideològics i materials. Es compleix el vell proverbi que “els dits s’unta qui oli remena”. El polític, federat a un gremi, dit partit, rendeix homenatge cec als seus cabdills i vassalls abans que als seus electors. Quan els interessos gremials s’anteposen al servei popular, s’evapora i s’ofega la funció política, que és pública per definició, en benefici de l’autocomplaença i l’aspiració de poder. És la mort del sistema.

Requisits per a ser polític- El model polític actual està esgotat per la seva pròpia autodestrucció. L’assedegament per governar a nivell nacional, autonòmic i local ha desvirtuat l’essència del bon senador, diputat, regidor i alcalde. Ens calen dirigents d’élite que siguin professionals honrats, desvinculats de l’ancoratge que els esclavitza ideològicament. Fa anys que es parlen de llistes obertes, però, cap parlament del país s’atreveix a donar el pas i legislar un nou règim electoral. Demanem tècnics preparats en tots els camps professionals, que no sempre cobren en funció de la seva eficàcia i rendiment, per excés o per defecte. Per què no exigim especialistes en dret, economia, medicina, educació, seguretat, comerç,...per a dirigir els destins d’un estat i els seus pobles com a governants competents? Tots els funcionaris públics, -com fa el professorat docent- haurien de passar per un màster en pedagogia o en relacions humanes. La mentalitat de cobrar un sou pel simple fet de pertànyer a un consistori i assistir als plens de l’ajuntament dues hores a la setmana és absurd i d’aprofitament personal. Qui avalua l’eficiència política i municipal de cada individu a curt termini? Només cada quatre anys amb les noves eleccions és ridícul. Aplicat als estaments autonòmics i nacionals és gravíssim, perquè la responsabilitat pública recau sobre molts més ciutadans que es veuen desatesos i perjudicats quan l’exemplaritat del polític de torn i en funcions és negativa o insuficient.

Nou model -Urgeix un canvi d’eleccions democràtiques fora del partidisme per alliberar-nos del llastra que han impregnat a la societat. La capacitat intel•lectual, la professionalització i la convicció de servei han de ser els valors bàsics i ètics del polític compromès amb caràcter temporal i sotmès a l’avaluació de la seva rendibilitat, com tot treballador. Si no compleix amb les expectatives marcades en el seu programa presentat, hauria de ser substituït en el termini d’un any. És una immoralitat el caràcter gairebé vitalici del polític actual i la perpetuïtat en el càrrec com a recompensa de la fidelitat al partit. És un arcaisme més de les llistes tancades. La figura del polític s’ha de vincular a la de l’opositor a una plaça de treball que l’aconsegueix amb els seus mèrits i els vots dels ciutadans. Concurs obert a tots el candidats desvinculats gremialment de les entitats polítiques tot i respectant la pròpia idiosincràsia. Només en casos de molta confluència d’aspirants s’imposaria una segona volta electoral, a falta d’unes primàries prèvies.
El desencís polític, ja històric i demostrat en els comicis electorals amb un alt índex d’abstencionisme, només tornarà a il•lusionar el país si canvia de soca-rel el mètode de candidatures tancades que oxigeni l’ambient enrarit de tantes dècades de degeneració política. Mentre es miri la política com una font d’enriquiment fàcil entre partits rivals, viurem en permanent litigi d’interessos. Quan neixi el polític lliure i més conscienciat per servir que pels diners, també renaixerà una nova societat menys conflictiva perquè tindrà uns miralls on identificar-se.

Ramon Mas Sanglas
Docenthttp://www.lavanguardia.es/lv24h/20090817/53767545363.htmlhttp://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20090815/carta-destacada-del-dia-nou-model-politic-nous-politics/134135.shtml