El professor digital

L’era docent digital ha arribat a l’escola juntament amb la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) fent realitat la disponibilitat d’un portàtil individual per al proper curs escolar 2009-10 en pla experimental. El somni d’un aprenentatge més a la carta, dirigit i personalitzat alhora, ja el tindrem a l’abast instrumentalment, en algunes aules d’escoles públiques i concertades catalanes. Queden pendents qüestions tècniques de connectivitat, la rapidesa navegadora, adaptacions de mobiliari i més programari de matèries curriculars. Els mitjans audiovisuals tradicionals i les aules d’informàtica passaran a millor vida en pocs anys, limitats per l’espai i el temps. Ara, escola i família, gaudiran d’un major feeling telemàtic a nivell directiu i acadèmic. El gran interrogant està penjat en els centres educatius: disposen d’un projecte tecnològic adequat per equilibrar les actuacions pedagògiques a l’hora de fer previsions de riscos, afavorir l’adquisició de nous hàbits i potenciar els esperats avantatges d’unes àrees digitalitzades de forma permanent tot el curs?
Quant al maquinari, s’haurà produït un pas inicial, malgrat la insuficiència inversora de l’administració. Però, les nombroses incògnites didàctiques de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) persisteixen i recauen, bàsicament, en el factor humà dels docents, pares i alumnes, si bé, els joves d’avui estan més alfabetitzats digitalment que la generació anterior.

La computadora, mai podrà suplir íntegrament la figura del mestre, per principi. No ens imaginem un professor virtual o robòtic com a substitut. L’ensenyant, com a mediador entre la creativitat de l’alumne i el seu aprenentatge, ha de ser el motor vehicular i missatger entre l’estudiant i l’ordinador, per fer-li el seguiment amb una avaluació continuada. En quina mesura la tecnologia s’ha de supeditar o coordinar amb l’explicació col•lectiva per facilitar la recerca i assimilació individual? Els procediments han de prevaldre sobre els conceptes i esquemes amb el perill de la mecanització temptada per l’atzar o el simple ludisme? La integració en grups, que enriqueix el raonament col•lectiu, no abocarà cap a l’aïllament, si l’alumne s’extralimita en l’ús temporal de l’ordinador? Els mecanismes correctors automatitzats per sistema i una menor pràctica de la grafia manual no perjudicaran les destreses de l’escriptura i l’ortografia comprensiva? Les habilitats lectores i de càlcul que s’han d’arrelar amb l’esforç personal no les pot suplir la robòtica més idealitzada. Per què tanta fòbia i rebuig sistemàtic a la memorització raonada? Vet aquí una sèrie de possibles nous riscos de preocupació i reflexió.

El futur que li depara a la tecnologia en l’àrea de l’aprenentatge no té fronteres d’edats i de temps. Coneixem els cursos on line de tot tipus, la UOC a nivell universitari, el sistema telemàtic de moltes professions i mecanismes de control aplicats al món de l’adult. És anar massa enllà predir un sistema educatiu auxiliar a primària i secundària des de casa exclusivament? És una pràctica habitual d’anys als EEUU sota el control familiar o en petits grups dirigits per un supervisor i adscrits a un centre escolar que els examina i tutela a distància. Aquesta cara positiva de l’estalvi d’un desplaçament i professorat, compensaria la manca de relació humana que comporta la barreja escolar d’edats, mentalitats i activitats que engloba el concepte social de l’educació?

La dialèctica del tema ens porta a qüestionar-nos l’ús de la gran biblioteca anomenada Internet com a recurs digital. És una de les fonts més habituals de consulta, sobre la que ens falta didàctica escolar aplicada i tècniques per treure’n tot el profit. La navegació per aquest oceà cultural és el complement imprescindible dels llibres digitals curriculars. No confonguem el camp virtual i la seva interrelació amb el voler ser autodidactes. El nen i el jove en edat de formació intel•lectual estan lligats a l’entorn plural de relacions i vivències que determinaran la seva personalitat futura progressivament. El model de persona no el trobarà en la xarxa. Aquest prototip es forja juntament amb els valors humans congènits uns, i adquirits d’altres, gràcies a la immersió social constant i diversa. En definitiva, així com el llibre digital no podrà reemplaçar de forma integral la riquesa i els valors del llibre imprès, tampoc el món virtual informatitzat de la docència podrà apagar mai la veu del “magister dixit”

Ramon Mas Sanglas
Docent