Canal Català víctima de la catalanitat

El Canal Català (CC) de TV està sentenciat a la pena de mort l’1 de setembre. Són les darreres declaracions de la seva directora Marta Polo. Després de set anys de vida independent posarà fi a unes emissions de tarannà lliure, obert i transgressor de ments tancades. Malgrat l’aval de 15 milions d’euros dipositats al grup Godó per seguir transmetent a través de la cadena RAC 105, aquesta entitat no accepta els onze punts imposats pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). Una vegada més els poders polítics, ideològics i econòmics es planten recíprocament contra el ciutadà. Catalunya no és tan lliure com ens pensem, ni les persones, ni les institucions. El segrest del poder de comunicació és la mostra més esfereïdora d’aquesta dictadura intel·lectual. Quina Espanya s’amaga darrera la Catalunya del mutisme definitu imposat al CC? No faltaran salts d’alegria per tal esdeveniment de molts adversaris declarats com Intereconomia.

El tancament de CC és una atac directe a la llengua catalana que sempre ha defensat, sense tancar-se en banda a la cooficialitat lingüística. CC ha estat plurilingüe entre invitats i tertulians. Fa nosa al monopoli dels mitjans estatals per la difusió de la cultura catalana sense embuts. No oblidem la clausura vergonyosa de TV3 en la Comunitat Valenciana per raons semblants. És propi d’una transició predemocràtica no saber  confrontar opinions, no voler escoltar veritats amagades i recórrer al cessament d’un mitjà d’expansió cultural popular, plural i participatiu.

Un dels programes diaris de més difusió que desapareixerà, després de sis anys d’emissió, és Catalunya Opina, dirigit pel franciscà Carlos Fuentes. Únic en el seu gènere en tot l’Estat pel format dels debats ideològics, polítics, oberts i diversificats en el contingut i els protagonistes d’arreu d’Espanya. Té gran audiència autonòmica i espanyola per la doble versió que emet. La interrelació amb l’espectador és permanent gràcies a trucades directes sobre temes de rigorosa actualitat per punyents que siguin. Les tertúlies posen el dit en nafres polítiques de centralisme espanyolista i en temes d’independentisme.  La revisió de canals TDT servirà de tapadora per eliminar la cadena. No n’hi ha prou amb la repressió econòmica. Cal l’opressió del poder intel·lectual lliure, arma més perillosa que el mateix control d’hisenda. Els fa por deixar crear ments, fer escola pròpia amb una TV de proximitat. La regressió als inicis de la transició és una immoralitat democràtica, res a veure amb la crisi de recursos que ens volen vendre.

Canal Català s’ha distingit per aportar una programació de país des de l’àmbit cultural, esportiu, de denúncia i confrontació al llarg de la seva trajectòria. El nacionalisme ibèric hi ha vist aquí un niu de separatisme, com en d’altres emissores s’exhibeix el patriotisme espanyol exacerbat i romanen vives. Els catalans volem expressar el més profund rebuig al tancament de CC per l’ofensa que suposa a una part de la Catalunya plural. Hem suportat i perdut recursos judicials contra l’ús de la llengua pròpia a l’àmbit escolar i municipal per la intolerància radical d’uns detractors del pensament autonòmic. Quan posarem punt final a la intransigència i persecució de la lliure comunicació oral, escrita i televisiva?

Ramon Mas Sanglas – 18/6/2012