Horaris europeus en una Espanya desfasada

La racionalitació dels horaris laborals, familiars i escolars ha arribat al Parlament per fi. No és un debat històric a nivell espanyol? Els catalans han de ser més europeus que la resta o serà una nova pedra contra el sobiranisme?

Sembla ser que el Parlament ha decidit posar fil a l'agulla en una conciliació horària familiar, escolar i laboral més racional tan debatuda i resistida fa dècades. El modus vivendi d'Espanya és l'herència d'un règim franquista diferent de la cultura horària habitual en la resta del continent. La insinuació de la novetat està provocant crítiques de tots colors. Per què la modificació catalana no s'estudia a nivell nacional si presumim tots d'europeus? Conviuran dos ritmes laborals dins el mateix territori abans d'una hipotètica separació? El canvi d'hàbits, rutines i tradicions equival renegar de la identitat espanyola per a molts empresaris immobilistes i els sectors més afectats com la restauració, el món de l'oci nocturn i el comerç tancant portes més d'hora. Reunificar la dispersió horària laboral i familiar exigeix reestructurar calendaris d'estaments socials i canviar lleument costums dels àpats i temps de descans. Hi ha dues constants o factors clau que condicionaran l'èxit o fracàs de l'adaptació: l'aplicació del mateix rellotge solar tot l'any i les franges laborals definides de les 8-9 a les 17-18 hores amb un interval màxim d'una hora per dinar. Dues hores de diferència solar a la primavera i estiu desequilibra l'estabilitat de la reforma com el doble reajustament anual per raons d'estalvi energètic tan controvertit. L'ideal fora seguir la pauta solar tot l'any. Fer les mateixes hores de forma concentrada aporta més eficiència sense hores extres. La mitjana europea treballa 280 hores anuals menys que els espanyols, que podrien revertir en més vacances al costat dels fills, més ben repartides escurçant les estiuenques. El dèficit de relació escola-família remarcat cada any per l'informe Pisa trobaria una part de solució, a més de l'estalvi en activitats extraescolars innecessàries perquè els pares no estaran a la feina. Sopant a les 8 del vespre, fosc  a l'hivern i l'estiu -el sol no té horaris de conveniència-, donaria marge per a les necessitats comercials bàsiques, a més del dissabte, i beneficiaria la convivència fins les 23h. S'acabaria per a molts espanyols anar curts de son, gran enemic de la salut, l'aprenentatge i la productivitat. La vida nocturna es veuria restringida relativament. Caldria avançar els programes televisius tardans de més audiència. Els esculls de la nova planificació no són greus. Trencar el "typical spanish" del turista, dinar a les 4 de la tarda i omplir terrasses més enllà de la mitjanit no els suposa cap trastorn. Aquest horari és una anormalitat per a ells. La moguda i la resistència estarà en la clientela del país arrelada a la vida noctàmbula. La calor, però, no seria una disfunció rellevant amb l'horari solar. Caldrà una implicació empresarial més flexible i un nou xip de la restauració amb menús ràpids sense sobretaula o la introducció de la carmanyola. El temps per esmorzar dintre o fora l'empresa serà impensable. Pares i fills s'incorporen a les seves tasques  ben esmorzats per rendir el màxim com a europeus de nom i de fets. Ens estem enfrontant a un pacte d'Estat entre polítics, sindicats i gremis no exempt d'un referèndum propi de països democràtics. Al treballador se li demana concentració horària i a l'estudiant jornada expandida per acabar tots alhora. Els estudiosos del tema no hi veuen restriccions preocupants, només l'avançament d'activitats una hora o poc més. Serà el govern espanyol que hi posarà traves jurídiques competencials o constitucionals per trencar la unitat tradicional espanyola d'antuvi? Oposar-se al canvi argumentant l'ADN mediterrani és contradictori. Quan anem a Europa ens adaptem als horaris locals dels àpats i el descans. No és qüestió d'imposició sinó d’acceptació sobrevalorant els beneficis a les renúncies.

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 12/4/2015