La Catalunya que volen els catalans

Els tràmits cap a la desconnexió d'Espanya són qüestionats entre la CUP i Junts pel Sí. Obliden que l'última paraula és del poble i no dels polítics? Prou de trencadisses.

“La independència és desobediència”. Un principi revolucionari, erràtic i bel·ligerant de la CUP impropi d’una societat civilitzada. El camí de la independència és la democràcia mitjançant les urnes, mai el radicalisme, més impensable encara en minoria parlamentària. Catalunya només podrà desconnectar pacíficament d’Espanya passant per un referèndum a l’escocesa o la quebequesa, no amb incitacions provocatives a l’estil espanyolista de l’amenaça. A què respon l’avís de Salellas, “passaran coses”, si la cambra catalana no vota la moció de desobediència al Tribunal Constitucional  del 9-N i Junts pel Sí no es doblega a les exigències de la CUP? Sona a boicot,  trencar la corda del consens –eleccions anticipades- o a violències superades del passat? El pas al costat d’Artur Mas pactat amb els cupaires no incloïa cap xantatge per fer una transició al sobiranisme català a la mida de 10 diputats. La bona fe de Junts pel Sí  -malgrat els diferents ADN dels 62 socis- poques hores abans de convocar noves eleccions per falta de president, acabarà en foc d’encenalls? La paraula del polític és pura conveniència i oportunisme quan interessa? No és el prototip de governant que desitja i necessita el consorci català per constituir una república sòlida, si la majoria ho decidís. Catalunya no voldrà sortir mai d’Espanya per la porta del darrera o el cap cot per seguir dins d’Europa.  El país i Catalunya passen moments de interdependència política. Es necessiten i es fan nosa alhora, malauradament. La història té límits i passa factura amb les decisions  d’uns votants convençuts, siguin catalans de soca-rel, nouvinguts del segle passat o immigrants de poc. Catalunya no exclou ningú que estimi i respecti aquesta terra, la seva llengua i la cultura d’on viu, treballa i cria els seus fills i néts. Existeix en aquest moment la base suficient per posar a prova el consens sobre la independència? La bombolla secessionista està en hores baixes per la resistència popular a la desobediència unilateral i per les fissures internes entre socis del mateix govern. El procés democràtic s’enfortirà si es deixa fer i ser al poble sota la forma d’Estat independent, territori confederat o regió amb plenituds competencials. Sense votar no sabrem mai la voluntat majoritària sobre el futur. L’enrocament de l’Espanya del desgovern que no aconsegueix sintonitzar-se en el propi àmbit espanyol i impedeix la concòrdia en forma de referèndum, alimentarà més el conflicte. La guitza permanent portant al TC cada pas del full de ruta i la confrontació interna entre els procediments de la transició està amenaçant de ruïna l’edifici independentista forjat als darrers quatre anys. La desconnexió de les estructures i de les institucions espanyoles no és cap automatisme. És un procés de negociació meticulós i llarg. Els canvis que Espanya pugui oferir amb una hipotètica reforma constitucional i un nou model de finançament nacional s’hauran de sotmetre a la votació ciutadana. Serà l´hora de fer cara o creu a seguir integrats en el marc hispànic o de marcar les fronteres del nou Estat Català, no per desobediència sinó per decisió vinculant i acordada.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 5/4/2016