Feta la llei, feta la trampa

La picabaralla entre els membres del Tribunal Suprem serà històrica i la intervenció socialitzadora del PSOE una estratègia electoralista d'abast desconegut. La Banca mai perd. Qui acabarà pagant els impostos hipotecaris si no desapareixen dràsticament del sistema?

El Tribunal Suprem s’ha desempallegat per la porta petita -avergonyit i dividit- de l’afer hipotecari passant la pilota al legislatiu perquè reedités al respecte una nova llei sense ambigüitats. Dit i fet a favor del client. Una jugada de Moncloa, mestra i manipuladora alhora. Tots els partits han agafat el guant amb visió electoralista contra la banca, aparentment. Què predomina més, el populisme o el realisme plantant cara al capitalisme del país? El PP titlla Sánchez d'enganyar la ciutadania. Insòlit que la dreta  conservadora intenti prendre el lloc a l'esquerra més social per tradició ideològica. No serà per convicció. Simples verborrees per blindar el rànquing electoral que li atorguen els sondejos. El govern com garantirà a l’hipotecat els seus drets sabent que la Banca domina els mercats de bracet amb la política? L’exemple més palès, el rescat bancari per l’erari públic en la darrera crisi nacional. S’ha imposat un decret legislatiu a mida per tancar un periple de vaivens impropi de la jurisprudència del màxim organisme judicial de l’Estat. Però, quan i com la primera trampa? Tres opcions probables per reflotar la crisi del caos: anul·lar aquest gravamen de les hipoteques, carregar-lo als fisc de l'Estat (a tots els espanyols), o imputar-lo a l’entitat bancària (teòricament) que deduirà amb mecanismes indirectes apujant dècimes d’Euríbor o mitjançant interessos i comissions. En definitiva, el client seguirà pagant si no desapareix dràsticament del sistema impositiu. La banca mai perd. Qui s'imagina un casino deficitari o a tocar de la fallida? La pacificació del guirigall entre magistrats i l'Executiu serà el retorn a la casella de sortida amb uns pal·liatius camuflats. Un culebró complex de llarg recorregut a costa de milions de ciutadans afectats o no. El "poderoso Caballero don dinero" interpreta i aplica les lleis a convenir. La separació dels tres poders és imaginària judicialment, políticament i econòmicament. La sentència correctora del Suprem en un quasi empat tècnic (15 a 13) ha atrofiat més la credibilitat popular de l’estament judicial. El partidisme independentista en farà bandera d’aquesta feblesa per guanyar adeptes, qüestionant la fiabilitat de les sentències d’uns togats que es contradiuen entre ells. Amb quines garanties els presos polítics afrontaran el judici i l'encarament a un Suprem de dubtosa imparcialitat? El cas Otegi ha destapat, una vegada més després del ridícul Llarena, que la justícia espanyola trontolla als ulls d’Europa. On s'amaga la clau garantista del client perquè govern i capital, que alimenta el poder polític, no en surtin malparats o perdedors? El balanç final de les potències financeres mai serà negatiu. Cada any baten rècords de beneficis amb guanys multimilionaris que avalen la seva solidesa internacional. Tampoc li vindria d’aquí el seu empobriment de pagar impostos hipotecaris. On està la causa benèfica de les Caixes d’antuvi? L’amo del capital mana amb la llei exprés a la mà, amb interpretacions laxes si cal, quan no malicioses o errònies.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 10/11/2018