El miratge de la unitat

El Tribunal Suprem té sobre la taula totes les cartes per jugar més a favor o en contra dels polítics empresonats. El govern té els perssupostos en permanent escac pel partidisme pendent de les sentèncíes judicials. Uns i altres  projecten a la ciutadania uns miratges desconcertants en perjudici greu de la seva credibilitat.

La Fiscalia, l’Advocacia de l'Estat i Vox han demanat penes desorbitades per als líders empresonats del procés. Com s'entén que tres organismes experts en una suposada jurisprudència única puguin  discrepar tant entre 74 i 12 anys de presó sobre la interpretació d’uns mateixos fets? Quants codis penals manipula la justícia espanyola? Dictaminen sobre un manual rigorós o s’actua arbitràriament sobre la llibertat humana subhastant proves insostenibles i falses com si foren productes de mercadeig? Canvi de pressupostos per presos i viceversa? Parlar d’indult sense sentència? Fins aquí arriba la venjança més humiliant. Justícia i democràcia són dos valors sagrats indestriables que no admeten trivialitats per a presumptes culpables i per a la ciutadania lliure. Senyors jutges i fiscals, no destruïu més la vostra credibilitat cada dia més fràgil. Senyors polítics, faciliteu la governabilitat del país sense miratges d’unitat partidista. No feu triar entre ERC, PDeCAT o la CUP quan l'objectiu és el mateix: fer la República Catalana. Tota elecció comporta exclusió i preferències. A qui estimes més, fill meu, al pare o la mare? Pregunta tan capciosa i cruel  com fer decidir si vols una independència d'esquerres, de centre o radical. Quantes n'hi ha i en què es diferencien? No confonguem pluripartidisme amb la fita i diana del sobiranisme. No tots els camins conflueixen quan hi ha competitivitat de per mig per agafar la millor cadira del poder. La Crida Nacional serà un instrument aglutinador o de controvèrsia? Per què ERC es resisteix a  inscriure-s'hi? Si és problema de lideratges  confrontats vol dir que la maduresa del procés no està en el  punt de cocció que necessita. No pot servir-se a taula un menú a mig fer. Seguiu cuinant fins que la xup-xup arribi al punt d'ebullició digne dels comensals. Les eleccions municipals i europees seran el primer tast, un mirall autèntic d'entesa o de rivalitat? Només la força unitària serà imbatible, sigui  unionista o  sobiranista. El destí de les urnes depèn d'un poble majoritàriament crescut i convençuts sobre els pilars d’un lideratge cohesionat. No caigueu en el tacticisme de l'adversari: divideix i venceràs. L’Estat de Dret no pot supeditar-se mai al preu de la unitat d’Espanya sacrificant la democràcia.  La Constitució no prohibeix taxativament un referèndum oficial. És la porta única i la majoria independentista l’únic baluard d'èxit. El fracàs seria el replegament republicà durant dècades. Acceptar propostes d’un nou Estatut i simples ofertes econòmiques agreujaria el conflicte que només s’arregla votant. A més persecució judicial  major base sobiranista que s'alimentarà amb vagues generals i mobilitzacions periòdiques -si cal- mentre es retinguin polítics injustament empresonats per causes no delictives i legítimes d'autodeterminació.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga , 6/11/2018