Referèndum civilitzat o explosió

Les fronteres entre Espanya i Catalunya s’han fet infranquejables. L’explosió del diàleg iniciat ja és un fet. El govern  de Madrid està abocat a unes eleccions del fracàs socialista per no negociar amb la Generalitat avantposant la democràcia al partidisme. 

Què més queda per inventar a la covardia política espanyola per esquivar les urnes? Ara la figura fantasmagòrica d’un relator. Pedro Sánchez no sap com torejar la democràcia i la dreta espanyola  per salvar els pressupostos, la Moncloa i evitar eleccions immediates. L'enroc recíproc d’Espanya-Catalunya ha trobat un tercer front granític per endurir el conflicte, la dreta espanyola més ferotge. L’intent de mediació ha encès les naus de l’últim intent de diàleg irreconciliable entre una Espanya busca-raons i l’independentisme legítim pacifista. El joc brut entre poders -executiu i judicial- contra uns presos innocents fins quan i on arribarà?. El repte és aguantar sense límits. El primer que es desinfli perdrà  la batalla. Com compaginar la convivència dels dos blocs sense més radicalismes alimentats d’odi i set d’escarment popular? Existirà un  estat permanent de conflicte mentre  el litigi bilateral -merament polític- no el resolgui l’únic àrbitre imparcial, el poble. Les urnes han de dirimir la confrontació dialèctica després de la fallida negociadora amb o sense mediador, no amb lleis immutables i arcaiques ni amb tribunals polititzats. L’arbitratge correspon a les urnes amb un referèndum acordat. Acatar els resultats pot ser dur per les dues bandes i negociable a posteriori com el Brexit. Fem memòria i remuntem-nos als orígens, el pecat capital i causa de la divisió. Va ser la injustícia flagrant de la decapitació d'un Estatut impecablement legal  aprovat al Congrés i votat pels ciutadans. La violació de la democràcia ha estat el flagell dels catalans més d'una dècada. El mateix pecat reclama la restitució a través de les urnes violades pel TC a instigació del PP. La solució salomònica popular ha de posar punt i final a tot un entramat judicial de decisions polítiques equivocades, hereves de dues unilateralitats divergents llargs anys. Unes sentències condemnatòries agreujarien les distàncies. Urgeix el retorn a l’equilibri judicial per netejar  culpabilitats estatals o polítiques i les infraccions parlamentàries autonòmiques per obrir noves fronteres i espais d'entesa que han d'acabar inexorablement en una consulta  d'autodeterminació. No cal reinventar cap articulat constitucional. No existeix cap prohibició taxativa per fer referèndums autoritzats. És problema de voluntat política, exclusivament, demostrada a l'hora de destruir un Estatut legal. Els ciutadans catalans reclamen ara la mateixa actitud i resposta reparadora per refer aquella destrossa legal. Aquest poble és prou madur per acatar uns resultats de segregació pacifica i negociada o de continuisme autonòmic en el marc d'un Estatut restituït. Votar sobre el futur del país no és cap drama  social. Es el recompte oficial i explícit d'una ciutadania que vol viure en llibertat d'acord als desitjos de la majoria de la població de Catalunya.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga 9/2/2019