L'arma d’un poble pacífic i unit

Continua cap a la fase final el viacrucis dels presos polítics. L'angoixa i l'esperança és el còctel que viuen ells, les famílies i milions de catalans. Un judici just serà una utopia si cal recórrer a l'empara dels Drets Humans a Estrasburg.

Carta d'esperança. Catalunya té nou polítics amb la llibertat penjada d’una sentència justa o injusta del Tribunal Suprem.  Un joc de l’atzar? Continua el seu viacrucis. Després del calvari ve la resurrecció. No estan sols. Tenen al darrera dos milions de persones que també seran jutjades i compartiran la resolució final, de manera diferent. Els fa costat un poble amb les mans enlairades mirant l’Europa dels Drets Humans. Una ciutadania que veurà capgirada la seva història si aquests suprems magistrats perpetuen la repressió contra una societat pacífica i els seus drets legítims a l’autodeterminació. Posar urnes és l’expressió més noble de la democràcia, l’antídot contra un Estat armat d'exèrcit, d’un poder judicial polititzat i tota la catalanofòbia escrita i verbal -l'Espanya Global-, sembrada arreu. Gandhi estava desarmat i la pau s'imposà per l'exemplaritat. L'apartheid sud-africà va sucumbir després d'anys de presó de Mandela  amb la implantació del diàleg com a recurs de lluita. L'independentisme català va derrotar l'exèrcit de les porres desafiant els assalts més ferotges de l'1-O amb el pacifisme de la unitat. Certs muntatges argumentals presumptament falsificats que veurem en la farsa judicial s’esmicolaran amb testimoniatges vivents i visuals, si són autoritzats en un judici just. La llei del més fort sempre és la veritat a la llarga, malgrat les aparences de fracàs en la immediatesa. Per què els presos polítics i els seus advocats ja parlen d'Estrasburg anys vista? Per què ensumen unes sentències espanyoles impròpies de la justícia universal. L'aparell politico-judicial de l'Estat -possiblement- té fet a priori l'esborrany de les condemnes amb la previsió d'unes rebaixes simbòliques. D’aquí la pantomima i teatralitat, el judici de l'escarment. L'avís d’ultimàtum a tot un poble perquè no somniï mai més en un referèndum legítim si no vol veure's decapitat per un 155 permanent sense cap poder autonòmic. Passaran per l’adreçador estatal de la represàlia nou caps de turc d’un poble que no es rendirà. Quin rumb emprendrà el pluripartidisme català dividit abans dels comicis 26 de maig? Els encausats i les seves famílies fan una crida a la concòrdia unitària. Paraula màgica polivalent i gens efectiva quan s'avantposen els interessos de partit. Prendrà consciència el municipalisme que la unitat és la munició més potent per defensar uns processats innocents i guanyar la causa arreu de Catalunya, pam a pam? Senyors aspirants de mil partits a les alcaldies,  aboliu les vostres baralles per les urnes mirant com uns fiscals i Vox s'acarnissaran durant tres mesos contra líders del moviment republicà, català i històric del segle. De vosaltres depèn la confecció d’aquest trencaclosques pel bé dels presos. S'acosten dies decisius, setmanes d’incertesa i de dolor veient com trontolla la balança de la justícia espanyola. Per què la Fiscalia no vol observadors internacionals presencials durant la representació? Les imatges televisades -sempre manipulables i selectives- no capten sentiments, estats d'ànim i reaccions íntimes dels actors. Tot el món sobiranista de Catalunya serà jutjat amb múltiples conseqüències i estigmes col·laterals per a la posteritat. Fem-nos dignes del llegat que deixarem a les generacions futures del país.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 4/2/2019