S'acosten dies difícils per als polítics penjats de les urnes i setmanes de patetisme esperançador per als acusats pendents d'un tribunal qüestionat. El poble català veu el seu futur amb un ai al cor, també penjat, de la unitat política dels seus líders.
Un
titular de conseqüències imprevistes lligades a l'èxit de la unió o al fracàs
per la fracturació partidista davant del 28-A i el 26-M. Qui farà les llistes?
O tots junts o derrota garantida. Dues dates rellevants, la prova de foc de
futures eleccions catalanes i un potencial referèndum. La culpa no serà tota de
Madrid, senyors líders independentistes. En campanya es menteix, s'insulta sense
moralitat ni miraments. Després es traeix la paraula donada fent pactes negats
a priori. És el càncer de la política: prometre per no complir. Sánchez torna
oferir, si guanya, refer el diàleg amb Catalunya.
De què va ara? Remordiments per la negativa als pressupostos i ofès per la figura
del relator frustrat? El sobiranisme no ha canviat de camisa. El dret a
l'autodeterminació és inalterable fa dècades. La DUI retòrica va ser la metxa
de l'incendi 1-O i el 155, causa injusta dels presoners polítics i exiliats. Si
va ser un cop d'Estat fallit, en termes militars, on està la violència, els
tancs, l'assalt i els trets de Tejero? Aquesta és la farsa vodevilesca que
presenciem al Tribunal Suprem. Queden per sentir declaracions aberrants de
testimonis acusatoris que enervaran molts ànims. El ritme frenètic i a contra
rellotge per un calendari electoral aguantarà la imparcialitat promesa? El
auguris d’un segon 155 que sentirem durant les campanyes poden ser
catastrofistes per a l’escola catalana i TV3. El xafarranxo de combat començarà
en funció del nou inquilí a la Moncloa i la sentència judicial. La resurrecció parlamentària
de la DUI pot ser definitiva pels resultats populars decisius o insuficients
per la covardia política. S'acosten hores crucials -de claus i comodins aritmètics-
per al partit socialista que perjura no
pactar mai amb C's i el PP. La credibilitat política és cara davant d’una disjuntiva
taxativa: unitat patriòtica amb els conservadors dinàstics o referèndum
d'autodeterminació dels colpistes catalans. La vacuna del diàleg crea al·lèrgies
en aquest país mentre el poder no té escrúpols posant la democràcia a l’entredit.
Només una sentència absolutòria contra els acusats podria aplanar una entesa
sense renunciar a un republicanisme negociat.
Ramon
Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 26/2/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada