Nou model de finançament temporal

Fa pocs dies que ha acabat el curs polític dels nostres parlamentaris amb un acalorat monogràfic sobre el nou model i l’acord de finançament pactat amb el govern central. Per un escàs marge han guanyat els defensors del tripartit contra els detractors dels tres grups de l’oposició. Dos blocs ben diferenciats, que han marcat distàncies basades en la marginalitat de l’estatut i la insuficiència de les quanties pactades. Aquest baix consens, dóna garanties d’estabilitat econòmica al país per molts anys?

Els retrets mutus evidencien el caràcter partidista des d’angles diferents. CiU voldria un camí expedit i canviar les condicions del contracte per millorar-lo, quan arribin al poder, a canvi del reconeixement d’un incompliment estatutari, mentre el PP i Ciutadans, més benignes aquests darrers, criden al cel per les discrepàncies que crea el sistema amb les restants autonomies i la font de dèficit que generarà, al seu entendre. Per contra, els tres partits governants emparats a l’ombra del socialisme centralista tenen la imperiosa necessitat d’agafar la millor oferta ofegats pel dèficit públic català i la demanda de la ciutadania. La considerable millora, respecte de l’anterior sistema del 2001, vigent des del govern de Pujol i Aznar, obliguen a tancar files, malgrat la multilateralitat imposada amb les restants comunitats, i la renúncia a la bilateralitat exclusiva. Catalunya, una vegada més, obre camí en benefici comú dels espanyols.

Un equilibri ideal entre estatut i les xifres acceptades, és impossible de sustentar i de certificar en un període tan crític de quatre anys, acontentant tothom de retruc. Aquesta complexitat i confrontació negociadora durant un any, ha creat un vocabulari nou que configura el teixit entre la cistella de l’estat i l’autonòmica: anivellament en tres serveis bàsics en funció de la població, renta per càpita més homogènia, quota de solidaritat proporcional al rendiment, principi d’ordinalitat per sobre de la mitjana per corregir el dèficit fiscal, fons d’inversió addicional de l’estat per equilibrar les balances recaptatòries,...No obstant, els desequilibris territorials persisteixen amb la immigració, origen de despeses que no quadren en el còmput numèric final.

Amb la sensació popular de que les millores seran poc tangibles a curt termini, perquè el forat econòmic que arrossega l’administració catalana és prioritari, l’escepticisme sobre la suficiència del model és ben palpable. Aleshores ens preguntem: si temporalment, per quatre anys, apliquem un model bo, només relativament millor que l’anterior, però, deficitari o insuficient, valdrà la pena allargar-li la vida per més temps? La mirada a l’estil del concert econòmic basc i navarrès i el seu entorn, és una possible resposta obsessiva, amb caràcter voluntari, no impositiu, i de manera federalista. No addueixo raons històriques –que tothom podria al•legar dels seus territoris respectius-, o per mimetisme, sinó per motius d’eficàcia administrativa i de rendiment. Per arribar-hi, s’han de posar les bases del procés que començarien per fer les transferències de les competències pendents a les autonomies. Posteriorment, vindria la simplificació dels mitjans recaptatoris, amb la supressió d’entitats provincials (diputacions) i comarcals supèrflues (consells comarcals), de tal manera que retornarien a l’estat només els impostos de les competències estatals comunes no transferides, com les estructures de comunicació entre territoris, exèrcit, costes, manteniment de la capitalitat de l’estat, monarquia,...

Si tot és revisable, com s’ha fet en vuit i nou ocasions amb els drets forals bascos i de Navarra, respectivament, des del 1878 fins el 2001, perquè la constitució ha d’ésser intocable i no obrir noves vies d’administració autonòmica? L’equitat distributiva dels béns admet estratègies diferents compartides, amb més autogovern, dintre la diversitat regional del país, sense arribar a la independència que pregonen els més agosarats.

Ramon Mas Sanglas
26/7/2009
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090729/53755395840.html