Els alumnes catalans de sisè de Primària han passat novament per la radiografia de les competències bàsiques. Es confirma que les llengües són el punt feble per a un 30% dels afectats, mentre en matemàtiques tres de cada quatre obtenen un nivell de suficiència. Es consoliden els millors resultats en àmbits socioeconòmics més alts de l’escola pública i en els centres concertats on la presència de la immigració és menor, en general. Si el català i el castellà han patit una regressió, la llengua estrangera –l’anglès per a la majoria- presenta una diagnosi greu d’ineficàcia després de 315 hores de classe en tot el nivell educatiu. Causants o factors externs de la davallada: l’entorn escolar i familiar, l’estructura del sistema o falta de rigor acadèmic, la devaluació social del saber. Factors personals que han decaigut: els hàbits de treball, la concentració i ordre, la responsabilitat progressiva de l’educand.Experts i professionals estan d’acord que la lectoescriptura és el cor i motor de l’aprenentatge en totes les matèries. La comprensió lectora no és una exclusiva lingüística. El procés iniciat en l’etapa infantil, va prenent cos i seguretat en la primera etapa de primària i s’ha de consolidar en els darrers cursos amb la comprensió contextual madura i eficaç. És l’eix vertebrador de la comunicació, -fruit de la reflexió i la riquesa lèxica- , que culmina amb l’expressió escrita correcta, gràcies a la simbiosi gramatical i ortogràfica. La dispersió d’assignatures del sistema pluralitza l’atenció, fet que impedeix crear hàbits lectors sòlids per manca de dedicació horària.
No busquem culpables sinó solucions. Si la generació actual ha prioritzat l’afany de guanyar diners amb un abandó més prematur dels estudis, potser la crisi rescabalarà el valor de l’esforç que li cal al jovent per trobar feina basada cada dia més en la bona formació. La consciència del canvi social implicarà més als pares a través de les AMPES gràcies a l’autonomia dels centres adaptada a les necessitats de cada àmbit i zona, seguint l’esperit de la LEC. La immigració ben repartida farà més igual el grau de rendiment, tant en la pública com en la concertada.
La tecnologia informatitzada no és innovar. És un procés natural del temps, un canvi de forma en la comunicació del missatge que no garanteix la comprensió sense un hàbit individual d’esforç i concentració, arrel de tot aprenentatge. La feblesa humana demana premis, competitivitat i sancions quan cal. És el rol de la vida que el nen ha d’aprendre sense traumes. Aquestes proves oficioses de final d’etapa, sense cap valor acadèmic, no són prou estimulants. Faria falta un ressort meritori i oficial que acrediti la suficiència per començar secundària o repetir curs.
Si els responsables polítics han captat la necessitat de reestructurar el darrer curs de l’ ESO i la modificació dels cursos del BAT per encarrilar millor al futur universitari i potenciar els Cicles Formatius, no semblen preocupats per simplificar la dispersió que pateix la Primària. La lectoescriptura, centrada exclusivament als primers cursos, no té una continuïtat aplicada en les àrees lingüístiques amb un seguit de tècniques comprensives i la composició escrita exigent, amb estratègies lúdiques, si cal. La lectura eficaç, -que porta al plaer lector- està basada en la capacitació i la motivació. Hem marginat la memòria intel•ligent –no memoritzis res sense haver-ho entès – , companya inseparable de la comprensió contextual.
La innovació digital aporta mètodes de treball visuals més atractius que no comporta hàbits d’estudi i assimilació sense dedicació personal. Tant el mèrit com el fracàs alliçonen gradualment en cada edat. Els adults – professors i pares- no podem suplir les responsabilitats individuals dels estudiants. Han d’assolir -ben assistits- , la riquesa del saber, el nou consumisme cultural actual. No és més ric qui més té, sinó qui més sap.
Ramon Mas Sanglas – 23/6/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada