Resposta antitaurina

Comparteixo sense reserves que les prohibicions s’haurien de prohibir per sistema. Filosòficament, la frase vesteix, però, és pura utopia. La naturalesa humana necessita correctius des del seu origen, que és imperfecte. Quanta feina s’estalviarien els parlaments polítics del món si la seva tasca legislativa fora crear ordenances i lleis positives, exclusivament. Malauradament, les normatives civils estan farcides d’ordres punitives i coercitives degut al nostre comportament indesitjable. I segueix persistint la maldat conductual humana.

Centro el tema en la carta del senyor David Pous Roqué, d’Olost, apareguda en la bústia d’opinió del 9NOU el dia 6 d’agost del 2010, amb el títol Prohibicions. No comparteixo en absolut –amb tots els respectes a la seva persona i ideologia- alguns dels criteris pro taurins exposats, que puntualitzo. La confusió d’arguments politics, empresarials, històrics i sentimentals han fet escriure aberracions -arreu de la premsa nacional i estrangera- interpretant erròniament la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) antitaurina que va impulsar democràticament la proposta i votació parlamentària catalana contra la tortura animal pública de braus, sense més intencionalitats.

Primer- No totes les tradicions són bones, canvien els temps i les sensibilitats, afortunadament. Del contrari encara estaríem entre gladiadors romans, esquarterant o escorxant persones per robatori de vasos sagrats i cremant heretges en les places públiques medievals per estar en desacord amb la doctrina eclesiàstica de l’època. Els animals també són éssers vius sensibles, al servei de l’home, no per a ser torturats ignominiosament a costa d’un lucre sense escrúpols.

Segon- És fals que molta gent viu d’aquesta parafernàlia. La raó que més justificava la no necessitat de la llei prohibitiva aprovada era que les corrides de toros estan en vies d’extinció natural a Catalunya per la disminució de concurrència a aquest espectacle sanguinari. Però, les 180.000 signatures populars van convèncer la majoria dels diputats, que no podia perdurar més a casa nostra un vituperi animal impropi del segle XXI. Els comptadíssims toreros i ramaders de braus actuals no caldria que tanquessin el negoci si retornessin la víctima innocent a la quadra sense punxar ni torturar, com fa Portugal, per exemple. La crisi i la pèrdua laboral és una raó ridícula per seguir amb la trista festa nacional de la mort cruel. Quants milers d’empreses catalanes han tancat –perjudicant persones, i no animals – sense cap ajut econòmic ni legislatiu? Aquests acèrrims defensors de la lídia per què no promouen una ILP per modernitzar el toreig sense sang?

Tercer- El senyor Montilla va votar com a persona individual, no com a president. El seu vot particular i la relació Catalunya-Espanya en aquest tema l’ha polititzat el bloc taurí per defensar-se del seu fracàs parlamentari i atacar als detractors. Els diputats van emetre una decisió lliure sobre una proposició popular de llei presentada al Parlament, no sobre una qüestió de caire polític estatal o institucional. Que potser la sensibilitat humana i el dolor animal innecessari tenen també color patriòtic i partidista?

Quart- Els nens, peixos i animals que moren cada minut –senyor Pous Roqué- de forma inevitable o poc previsible, per falta de recursos o injustícies socials, no justifiquen el sadisme animal i l’assedegament de sang d’un públic concret contra una bèstia indefensa, ferida i enganyada. La seva bravura no mereix un escarni cruel. La bellesa, l’art i la literatura taurines que tant pregonen els admiradors del brau, no està en la seva mort brutal, sinó en la vida lliure entre alzinars o la praderia i la lídia del torero agosarat. Si l’animal és l’amic de l’home i el granger, per què el toro el converteixen en un enemic mortal? Si portem al veterinari el gat o el gos vells per fer-los morir sense dolor o el menys possible, quin sentit té l’acarnissament i allargar l’agonia animal i cruenta en una plaça taurina?

Si la sensatesa humana sobre el tracte animal s’imposés no caldria prohibir res. Senyor Roqué, vostè té raó, afirmant que no s’ha de prohibir tot allò que ens desagrada. Però, ser lliures no vol dir - per exemple- permetre maldats bestials i tancar els ulls. La comarca d’Osona sempre ha estimat i respectat, d’antuvi, tot el bestiar -sense excepcions- amb la celebració festiva anual de Sant Antoni, el seu patró. Quin pecat històric imperdonable va cometre el brau? Va ser exclòs de l’Arca de Noè i es va salvar del diluvi contra la voluntat del protector i se l’ha de castigar vilment abans d’expirar? La simbologia bíblica irreal ens pot alliçonar virtualment.

Agafem les normatives per les banyes i no per la cua, que és escorredissa. No té res a veure l’Estatut amb les corrides, ni com a parangó ni com a símil normatiu. Si visquéssim més per a la natura no seríem esclaus del capital, i no caldrien tantes prohibicions. Però, es dóna el contrari, i som víctimes del capitalisme consumista i explotador. Una mostra n’és el toreig, que a més d’antipedagògic per a les joves generacions, incita la violència de sang i fetge. Llibertat és triar sense trobar-nos necessàriament amb un espectacle televisiu denigrant de violència real. Hauria de prevaler el respecte universal racional i no el domini mercantilista, sota excuses de tradicions immemorials, tant deplorables com mal interpretades i anacròniques. Siguem europeus amb fets, no paraules. Catalunya ha apostat per ser diferent i més respectuosa en aquest afer ignominiós, a favor de la vida i la mort animal digna.

Ramon Mas Sanglas – 9/8/2010