Independència i socialisme català

L'apropament de la Diada i la data de la consulta treuen a la llum la indefinició d'algun partit i molts polítics. L'aiguabarreig del PSC i el PSOE confonen la ciutadania. Un rebuig generalitzat pot ser nefast pel futur de la coalició. 

Incompatibles? És trist voler i no poder sense deixar el carnet del partit. Montserrat Tura i Joaquim Nadal, no feu patir més els vostres simpatitzats jugant la segona “puta i Ramoneta”. Amb la versió original de CiU en tenim prou. Allibereu-vos de la vostra angoixa expressant amb llibertat la vostra catalanitat on més clar ho tingueu, sense repressions.

Durant l’estiu polític les controvèrsies a nivell personal fan riure, per no plorar. Qualsevol racó de la geografia cultural catalana és bo per fer proclames i crear titulars. El Sr. Navarro ja ens té habituats que el tret li surti per la culata. Ara el Sr. Ballesteros rellisca estrepitosament afirmant que la posició del PSC sobre la consulta “no és tímida ni tèbia, sinó molt clara” quan fan aigües diversos membres històrics capdavanters del partit. Què més queda per veure en un  socialisme català sense llibertat interna de vot? El dogmatisme “qui no està amb mi, està contra mi” no té validesa en democràcia. Si el dret a decidir és una convicció socialista deixeu decidir lliurament, sumeu-vos a la cadena humana de la Diada sense miraments, penseu en català essent o no independentistes. Prou jocs de mans amb el PSOE i més respecte a totes les sensibilitats dins la coalició.

De clar, res de res. No insistiu més en una federació il·lusa. Es poden federar només dos o més estats independents. Comencem per la independència d’autonomies i nacions per buscar un acord federalista posterior. Amb la vostra Constitució actual a la mà cap de les dues vies és factible. No enganyeu els catalans. Quin projecte escrit ben elaborat penseu oferir abans de la consulta? El bloc sobiranista integrat per diverses formacions parlamentàries i desenes d’entitats civils tenen un manual molt avançat sobre una Catalunya independent, amb tots els pros i contres. Serà la guia del votant convençut, indecís i contrari. Si no hi ha més alternatives fiables i possibles quedareu fora de joc. Alguns dels vostres propis jugadors es plantegen no participar en la lliga o canviar d’equip. Mentre les directrius emanin de Madrid, oblidant que el PSC té arrelament estrictament català, quedareu fora de competició per manca de lideratge i de públic. Si equivoqueu l’objectiu, la golejada pot ser irrecuperable. En cas de dubte, mireu enrere i consulteu el cataclisme socialista progressiu en tres anys. Què preferiu, continuar políticament amb el poble o catapultar la història d’un PSC?

Prou globus sonda de colors i estats federals de somni. Com a molt una agrupació de “comunitats autònomes associades” –simple qüestió de nomenclatura- supeditades al mateix centralisme estatal espoliador, suavitzat, potser. L’autodeterminació plena no té límits democràtics ni fronteres de partit. No existeixen dos models d’independència o a mitges. La claredat envers la ciutadania comença per la transparència ideològica interna. Més autocrítica i menys teatre per salvar una situació d’equilibris en el poder. Si el partidisme no s’adequa al temps de cada generació i a les necessitats de supervivència social el poble prendrà les regnes de la governabilitat al marge dels polítics ineficients.

Ramon Mas Sanglas – 26/8/2013