Preu de la legalitat

Cedir és símbol de flaquesa i no de democràcia. Voluntat política i ambició no són bons alitats, normalment. Estem en fase madurativa, encara.

Els presidents Rajoy i Mas parlen el mateix llenguatge polític? La sinonímia dels vocables és una riquesa lèxica que pot ser distorsionadora a més de polivalent. La trobada de la Moncloa amb el tema estrella de la consulta catalana queda resumida en aquest titular del president espanyol: "No sé què passarà el 9 de novembre. Només sé que Mas ha dit que no farà res que sigui il·legal. No tinc perquè posar en dubte el que ell diu i no ho faci". Hem d’agrair l’acte de fe de Rajoy o existeixen diferents tipus i variants de legalitat? És prematur treure conclusions com difícil compatibilitzar dos pinyons fixos del mateix president: “La meva posició és llei, sí, però també diàleg". Dialogar amb una llei intocable és la quadratura del cercle. El diàleg és flexible per naturalesa. Escoltar-se sense saber cedir recíprocament és educació, no retrobament. Amb 23 propostes catalanes és inconcebible continuar aferrat al “no” més totalitari. Sense traspassar el llindar  de la legalitat escrit queden amplíssims marges de voluntat política per consensuar sense ser titllat d’impostor o covat. Es tracta de reajustar drets perduts i obligacions excessives sense cap privilegi per a Catalunya. L’os dur de rosegar és la por a perdre poder partidistes -sense cap transgressió jurídica- i ser etiquetat de tou o injust envers la resta d’autonomies. Si el problema fos estrictament constitucional, el PP admetria les reformes que reclam el PSOE. La  majoria absoluta del govern és la pedra angular que impedeix la reestructuració. Tenim una democràcia barrada per l’absolutisme parlamentari. Falta un any i mig per aconseguir la clau. És la nova fase a què fa referència el senyor Mas? No serà demanar massa temps al poble català quan ja té un full de ruta definit?

Els camins de la legalitat constitucional són diversos. Artur Mas creu en la consulta legal per la via catalana del  Parlament, de la mateixa manera que intueix la seva reprovació automàtica del TC. De ser repudiada, encara quedaran recursos d’apel·lació al Tribunal Suprem europeu, i en última instància, la convocatòria d’eleccions plebiscitàries –més enllà del 9N- enfortides amb un  govern de concentració. Aquesta via és inapel·lable, transparent i legalitat en majúscules. El dret a decidir de Catalunya, tard o d’hora, veurà la llum, com en tot país normal. Tota una fal·làcia intimidatòria la veu d’alguns dirigents  populars exigint la suspensió presidencial d’Artur Mas o de l’autonomia catalana si convoca la consulta. Provocaria un tsunami independentista sense precedents. Es complirà la paraula donada des de la Generalitat: “No es farà res fora de la legalitat”, i sense esperar pels segles del segles una reforma autonòmica, que s’imposaria d’immediat amb la secessió. La corda del bipartidisme no es trencaria si la flexibilitat i el pactisme fos norma de conducta política. S’albira tot el contrari a fi de continuar el relleu periòdic del poder. A Esperem, malgrat el model electoral tancat, afloraran nous líders que entronitzin la segona transició en forma de quatre o cinc estats federals o independents i la conseqüent desaparició de 17 autonomies fictícies i ruïnoses.

El país sencer té els ulls clavat a Catalunya. Els dos reptes imminents de la Diada-11S i la incògnita del 9N, inquieta més els espanyols que els catalans. Senyor Rajoy, el seu desassossec no és la unitat de la pàtria sinó com afrontar el deute europeu sense el motor de Catalunya. No inverteixi prioritats de conceptes ni vengui un sobiranisme català condemnat al fracàs sense Espanya. Si la independència fora beneficiosa per als espanyols, seria una realitat fa any. La justícia i legalitat democràtiques tenen un preu que no és únicament el sedàs d’un govern amb majoria absoluta. Aquesta, és circumstancial i transitòria. La democràcia dels pobles no pot restar presonera eternament, ni el diàleg quedar-se en simple paraules volàtils buides de contingut.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 5/8/2014