Democràcia amb tribunals?

Escòcia ha votat amb exemplaritat i els governants més demòcrates del món no han somniat mai en apel·lar els tribunals per imposar la seva voluntat per damunt del poble.

Quina enveja ser escocés malgrat no haver assolit el "yes" de la independència, objectiu del referèndum. Han decidit lliurament amb l'encaix britànic, les antípodes del marc català-espanyol. Per què ha de ser traumàtic votar “si/no” en una simple consulta popular informativa? Quin elector s'aproparà a unes urnes segrestades per ordre judicial o custodiades per l'autoritat estatal? Vet aquí l’embolic d’un vodevil enverinat per no deixar decidir res, ara ni mai. Arriba el 9N sense clarificar i aceptar el pecat original del conflicte. Catalunya va acatar la votació contra el sobiranisme autonòmic en el Congrés negant-li un pacte per fer un referèndum. Per què s’obstinen en decretar i actuar sobre la base d’un concepte inexistent? Ara, tota la legalitat per convocar consultes no referendàries resideix en el parlament català que atorga al poble la legitimitat per decidir contra les privatitzacions, el desig de ser un estat o tenir autopistes gratis i el que calgui dintre l’autonomia. Els resultats no canvien cap realitat l’endemà mateix. Tenen un valor demoscòpic per prendre decisions econòmiques, fiscals, socials o polítiques posteriors. Aquesta batalla jurídica vergonyosa al costat d’un régimen autoritari i amb unes fronteres de vidre entre els estaments legislatiu, judicial i executiu, converteixen la democràcia en un joc de titelles. En un país dit democràtic és intolerable obligar quedar-se a casa.

Els partits catalans pro consulta  han rubricat la unitat davant del 9N per treure les urnes amb “garanties democràtiques”. Les tenen totes, perquè l’Estat espanyol està fora de la jurisdicció en una consulta d’àmbit autonòmic. És impossible desobeir un dret aliè al govern central o apropiat indegudament. Si es produeix intrusisme via TC o el control intervencionista desapareixerà l’estat de dret i les garanties pacífiques de la celebració. No es concebible una democràcia sense el respecte mutu. Amb barreres de conveniència, ¿seria prudent aparcar la data i acollir-se a la llei constitucional d’unes eleccions plebiscitàries vinculants, independència sí o no? La consulta que vol evitar Rajoy amb la cavalleria judicial serà la seva perdició electoral enfront dels 106 diputats signants de la llei catalana no referendària.

L’encerclament del 9N no pot caure en sac foradat després de tres 11S històrics. El poble votarà i traurà del cau el centralisme espanyolista cap les urnes, obligant-lo exercir el dret a decidir, el que han negat durant dos anys. Per evitar tal humiliació i la probable derrota tot fa pensar que presentaran –a l’estil britànic- una safata de dolçaines fonedisses, mal anomenada tercera via. Massa tard? El seny no caduca ni té rellotge. Tot està en mans de la unitat política –“peça de porcellana fina”- dels cinc partits defensors de les urnes. La seva claudicació o esquerda, sí, que lliuraria la victòria a la minoria opositora actual.

El xoc de dues legalitats mal concebudes no resoldrà el problema castellà fabricat amb la muralla de la sordesa i l’artifici constitucional. Les lleis petrificades no solucionen res sense voluntat política. L’edifici del sobiranisme català resistirà als ulls del món democràtic si el poble rema al costat dels seus governants units. Res podrà parar l’embranzida d’una ciutadania lluitadora que no votarà a les palpentesa sinó amb la ment. Per això exigeix debat, informació i seguretat per encertar la decisió el dia que una simple consulta esdevingui el vot vinculant definitiu.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 19/9/2014