L'11-S serà un toc d'atenció seriós per a Espanya i la ciutadania. El 18-S, si reïx el "sí" escocès una estocada a l'antidemocràcia espanyola i una porta oberta per al 9-N als ulls d'Europa. La clau: la unitat dels polítics catalans.
L’argumentació de la
unitat espanyola per sortir més aviat de la crisi ha esdevingut la cançó de
l’enfadós. Abans era la cantarella de l’Espanya “una, grande y libre”. Els polítics, quan entendran que en
democràcia no són ells que marquen la ruta del poble sinó les urnes lliures? El
dret a decidir només sona a raresa en entorns ancorats al passat del mano i ordeno.
Quan el partidisme polític no es renova per regeneració espontània queda
l’esperança de les noves generacions, l’oblit o el seu fracàs electoral.
Està claríssim que
Espanya surt guanyant i necessita de la cooperació de Catalunya per sortir del
pou bilionari del deute europeu. Una raó suficient perquè canviés l’estratègia
espanyola i el tracte envers Catalunya. Per què no reconeixen públicament –com
diuen en privat- que Catalunya sola se’n sortiria amb facilitat? El seu orgull mediàtic alimenta l’independentisme
legislant tot el contrari, obligant menjar la “sopa boba” del centralisme. No ignoren com n’és de suculenta i
autosuficient “l’ escudella catalana”.
No reconeixen, tot i sabent-ho, que amb “la
carn d’olla” el país català sobreviu abastament tot i compartint-la, i s’obstinen
en fer-li menjar “cocido madrileño”
racionat.
A mesura que el 9-N
s’apropa aixequen més barreres espanyolistes al carrer. Pretenen la confusió i
atemorir la ciutadania barrejant la llei estatal, les forces d’ordre públic i
la legislació catalana. Tot un
aiguabarreig malintencionat interpretant
com a referèndum una simple consulta/enquesta informativa no vinculant a res.
Esparvera l’expressió “estat independent”,
com si fora una realitat per aplicar l’endemà mateix. L’artilleria magistral de
l’absolutisme del braç del TC contra la consulta és l’avantprojecte del PP d’unes eventuals eleccions catalanes plebiscitàries.
La por a la democràcia informativa és terrorífica. Què no passarà el dia que esdevingui
executiva, si així ho demandés la nació catalana?
La logística del 9-N
està a punt per situar 8.000 urnes controlades. Ens imaginem la mateixa
maquinària policial per segrestar-les? Falta saber com, qui ho faria i com
reaccionarà el votant que s’ha preparat mentalment dos anys per dipositar el
seu vot afirmatiu o negatiu. No s’ha impedit mai cap coalició ni campanya del
“no” al sobiranisme. Es demana deixar votar la persona major de 16 anys que
vulgui. Un boicot físic als centres de votació seria el segrest de la llibertat
individual, no de la convicció a expressar-se, que creixeria. Una oferta
estatal d’emergència –a l’estil britànic, que seria rebutjada- no dissuadirà
els catalans de les urnes. Massa tard per apaivagar les brases incandescents de
tants anys.
Serà l’afer Pujol el
detonant per trencar la unitat partidista 9N? Polítics catalans, no caigueu en
la trampa provocativa del mecanisme Rajoy dividint els de casa. Qui està net
per tirar la pedra sense amagar la mà? Desenes de casos corruptes arreu
d’Espanya fa anys que perduren per interès. No ve de tres mesos per anar al
Parlament o fer la comissió després de 23 anys. Abans és Catalunya que Pujol. El
consens de 104 diputats pel dret a decidir i la voluntat popular massiva de
l’11-S són irreversibles. Polítics, esteu jugant amb la dignitat de tot el país.
Ramon Mas Sanglas ,
Sta. Eugènia de Berga – 9/9/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada