El refugi de Rajoy, el TC

Per fi ha arribat el xoc jurídic després de dos anys de topades i sordeses polítiques. El poble sempre tindrà l'última paraula, d'una manera o altra.

La suspensió de la llei catalana de consultes pel TC és qüestió de vida o mort per a Rajoy després de dos anys de connivència amb el “no”. Propiciar una inhalació d’oxigen dispararia l’alarma de dimissió o la concessió parcial de les 23 propostes d’Artur Mas, la tercera via. Sabem que la cultura de la dimissió hispànica no pertany a l’òrbita escocesa. Les tres especialitats de la casa són l’immobilisme, la immunitat i l’indult. És al·lucinant. Mai un consell d’Estat s’havia convocat un diumenge, un consell de ministres d’emergència el dilluns. És inaudita l’eficiència del TC per estudiar, redactar i dirimir en hores una llei de consultes no referendària feta amb lupa. Tres sobreactuacions a les antípodes dels quatre anys per deliberar sobre un Estatut ja ribotejat. És evident que dictaminar sobre qüestions polítiques imposades no és cap trencaclosques jurídic. Increïble! La velocitat, ho deia Einstein, és sempre relativa. Relativa i proporcional a la parcialitat d’uns jutges posats a dit i als interessos de dos partits majoritaris per salvar la cadira i els vots dels espanyols. Una mostra més d’una democràcia embrionària. Què diria Montesquieu si aixequés cap? Tres poders en un. El govern espanyol ha solucionat als teòlegs el misteri trinitari per reial decret. Aquest atropellament no rep del nom de prevaricació, que certa justícia aplica a qui vol i quan interessa?

Aquest dia de gloriosa tossudesa de Rajoy serà un dia històric per a molts  indecisos que es consideraven espanyols i catalans. El segrest del seu dret a decidir el futur ha lliurat a la causa de la sobirania catalana nous adeptes. El 9-N, una fita de simple tràmit informatiu –no referèndum- tindrà ben aviat la resposta definitiva en unes eleccions inapel·lables. El poble català no permetrà un segon error antidemocràtic greu després d’un Estatut trinxat. Sabrà entomar sense simulacres, la retirada de les urnes  9-N in extremis, però, bolcarà tota la seva potència conscient i sobiranista en uns comicis plebiscitaris, on l’adversari no podrà esquivar una campanya legal i constitucional del “no”. El dret a decidir dels catalans farà justícia al clam popular amb totes les conseqüències vinculants de rescissió territorial, si així ho decideix. No avancem esdeveniments d’un pols polític. Una providència del TC no és cap sentència. L’alt tribunal dictaminarà a contracor un litigi no jurídic? Retornarà la pilota a la Moncloa? Voldrà o sabrà esbrinar entre consulta autonòmica i referèndum constitucional?

Seguint la metàfora del president Mas, Madrid intentarà desproveir  de combustible el motor del vaixell de Catalunya. Quedaran les veles i el vent que ningú li prendrà, malgrat les ganes. Si durant 300 anys ha remat després que Felip V deixés els catalans en la nuesa institucional, sense perdre mai la dignitat i el valor, ¿serà Felip VI –cap d’Estat- qui vulgui fer costat un govern retrògrad i espoliar novament l’autonomia capdavantera paralitzant el motor de l’economia espanyola a costa del 9-N?

La transcendència de dates i fets  mobilitzarà ments i sentiments de molts ciutadans, de Catalunya i Espanya. Està en joc la història viva que certs governants del poble pretenen escriure sense el poble, amb uns cosits legals esquinçats que no admeten més apedaçaments. Requereixen telers nous, espais oberts i líders regenerats. Polítics catalans, no caigueu en la trampa estatal: la fractura de la societat catalana a través dels partits. La unitat nacional és una tapadora. No aneu a la vostra bola. El TC pot frenar el 9-N -una enquesta de màrqueting polític-, però no les eleccions posteriors. Només la ruptura partidista dividirà  el poble, no el TC. L’adversari pot estar camuflat dins de casa i ser pitjor que el centralisme colonialista, el creuer de Rajoy. Afrontem la nova  dimensió desconeguda fins l’últim reducte legal sense cap símptoma de feblesa com evidencien les actuacions desesperades del govern central.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 30/10/2014