Concert basc per a tothom

No és cap novetat que el socialisme espanyol planti cara al sobiranisme català. Que ho faci un líder basc per exigir un concert econòmic català és denigrant i egoista quan prediquen la igualtat dels espanyol com el PP.

Concert basc o la "bogeria" del referèndum, aquesta és la disjuntiva, senyor Patxi López. Catalunya no es veuria obligada convocar-lo si tingués els privilegis bascos o l'Estatut que va votar el Congrés i el poble. No hi hauria l’imperatiu d’exigir un tracte just. Si PP-PSOE defensen la igualtat constitucional de tots els espanyols per què els bascos se'n desmarquen? Si volem l’Espanya asimètrica de dues velocitats  com proposen per a Europa que decideixi la ciutadania el seu model regional real i no l’uniformisme. Patxi  és  el personatge menys indicat com a missatger socialista per parar màquines i llegir la cartilla anticatalanista en campanya de primàries. Com a exlehendakari de la Comunitat menys solidària d'Espanya no admet els mateixos drets per als altres. Només paguen les engrunes que sobren  ("cupo vasco") revisable cada any enfront del 8% del pa anual dels catalans i altres regions. No pot acusar Catalunya de "estar fracturada en dos” i que “el independentismo tiene  secuestrado el espacio público" per reivindicar la seva singularitat.  Cal recordar els orígens de la discriminació i la pressió etarra? Que parlin els negociadors Jordi Pujol i Roca Junyent. La renúncia erràtica del concert català per interès partidista de les dretes, -en espera de millors temps-  ens ha dut a exigir massa tard els drets mal negociats d’aleshores. El referèndum és un retorn democràtic al 78, sense violència. La hisenda pròpia és la mare del ous del creixement autonòmic i la millor vacuna contra l'atur (22% aquí i 13% pels bascos durant la crisi). La historieta dels furs bascos del 1839 (1ª guerra Carlista)  no fonamenta cap excepció fiscal.  Els poders reials de la corona d’Aragó, les conquestes valencianes o balears i les gestes mediterrànies catalanes de segles passats, ¿no són poders sobiranistes històrics més contundents? Patxi, se li veu el llautó polític. L'acusació pretén salvaguardar els mobles residuals  del PSC penjat d’un PSOE dividit, crossa del PP. Si Catalunya es segrega, el País Basc li seguirà els passos o romandrà impassible?  Prou de camuflatge  socialista com el somni federalista. La letargia catalana de 40 anys s’ha acabat. Benvinguda bogeria de les urnes. La veu del poble és la resposta a la manca d'alternatives i de coratge. Senyor López, apliqui l’equitat constitucional,  el compliment de la llei i la unitat patriòtica que proclama. Però, no apel·li el seu partit com a model d’unitat.  Demani un concert econòmic basc per a totes les autonomies que el vulguin i s’acabarà la moguda independentista perniciosa i esbojarrada al seu entendre. No jugui amb l'anacronisme de  nació cultural sense Estat. Catalunya és nació política. El referèndum vol ser i serà una constatació democràtica de les voluntats majoritàries, no el trencament d’un poble pacífic i emprenedor. De no fer-se, unes eleccions plebiscitàries tindrien el mateix fet sobiranista o unionista vinculant. La democràcia no és cap  “bogeria” i és imparable.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 11/3/2017