Prou d'assetjaments

El setge al procés català només es pot aturar amb uns comicis, sense xoc de trens i desmascarant el pla ocult de l'espanyolisme. Cara o creu del poble català únic hereu del seu futur a través de les urnes legals.

Per terra, mar i aire. El poble hebreu bíblic va aguantar  ignomínies dels egipcis llargs anys. I aquests les plagues sobrevingudes per la intolerància fins alliberar-los. Catalunya en fa 300 que reivindica un tracte just. Les negatives  per resposta s’han aguditzat des de la decapitació de l’Estatut 2010. És l’hora de dir prou a la sordesa i al NO a la consulta. La negació del Consell de Garanties Estatutàries als recursos pressupostaris del referèndum ha fet vessar el got. Més explosius per al TC i dins de casa. Senyors de Catalunya Sí que es Pot, on està el vostre compromís referendari amb la ciutadania? Senyors del PSC, l’oportunisme us obliga demanar comicis per la vostra pervivència amb el PSOE, no l'encaix del país. Senyor  President,  l’obstinació positiva pel referèndum unilateral té uns límits d´èxit. En cas d’una oferta estatal seria obligatori i pactat. De no donar-se aquesta situació tregui l’artilleria pesant al seu abast -el sant crist gros- i convoqui eleccions plebiscitàries en substitució del referèndum. No és cap claudicació. Sense escarafalls desemmascari els detractors i  obri la porta a un nou Parlament esquivant incerteses. Prou d’atacs del TC, el TSJC, el Suprem i dels propis serveis jurídics de la Generalitat. Prou de bombardejos judicials i d'amenaces invasores amb l’article 155. Catalunya no es mereix setges ni amputacions de drets autonòmics pel colonialisme centralista. Les forces vives del catalanisme (ANC, Òmnium, AMI, entitats i partits independentistes) tenen l’última oportunitat en les urnes inapel·lables als ulls del món i d’Espanya. Caldrà el gran repte d’una majoria absoluta en vots i escons per emmudir inequívocament la resistència al sobiranisme i no agraciar els nacionalistes espanyols. Prou de queixes i de fractures irreals. Poble català emprenedor, desperta i defineix-te sense tabús! Prou de fer totxos com els israelites al ritme d'uns cabdills faraònics recentralitzadors. No són capaços de negociar 45 reclamacions  per no renunciar la 46ª d’un referèndum pactat? Doncs, final de trajecte i eleccions sense el xoc de trens que voldrien. Proposta: un 11-S  majestuós enmig de la campanya electoral i comicis el diumenge següent. Una Diada de victòria i no de derrota, la best-seller de la història. Serien les urnes més implacables del SÍ o del NO a l’autodeterminació de Catalunya. Res de partidismes a mitges tintes -Comuns i Podem-, el paraigua dels indecisos. Independentisme pur amb la llei de transitorietat com la base del programa secessionista o la Catalunya immobilista i espanyolitzada dels unionistes (PPC, C's, PSC). Cara o creu amb urnes de vidre i el programa ocult de Rajoy sobre la taula. Un cop de falç de tot un poble lluitador i ben informat davant del seu futur:  un nou Estat republicà amb el manà promès en la travessa del desert o el continuisme amb les cebes d’Egipte, novament. No valdran lamentacions posteriors. Ni impugnacions a una secessió pacífica bilateral, ni el ploriqueig d’una derrota amb totes les conseqüències. Seria la gran lliçó popular als governants d’aquí i d’allà. En tot país democràtic mana el votant, no els polítics de torn. Parla, poble, definitivament!

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 6/3/2017