El bagul dels mals records

El viatges i xerrades d'uns i altres per evitar un desastre frontal es multipliquen 6 mesos abans d'ultimàtum pro referèndum. La confrontació de fets i de promeses buides és bona per evitar més enganys. El ciutadà sabrà què fer davant les urnes.

El PSOE,  germanastre polític del PP i germà gran del PSC en la lluita contra el sobiranisme català, vol obrir el bagul d'un passat fatídic: la recuperació de l’Estatut 2006 a canvi de sepultar un maleït  referèndum i negociar els 46 punts del president Puigdemont, excepte posar urnes. Senyor E. Madina, Catalunya no vol els encenalls estatuaris que Alfonso Guerra va  ribotejar de l’Estatut parlamentari del 2005. Se’n recorda de la burlesca promesa “apoyaré el Estatut”? (Zapatero). Catalunya no és amnèsica i vol la versió original. No busquin genialitats seductores per evadir un xoc previsible sense la voluntat política per evitar-lo amb el concurs popular. En la Constitució –imperfecta- hi cap tot sense retocs, tribunals i ruptures. No s’obsessionin per desactivar l’independentisme capitulant drets universals referendaris, consulta, eleccions plebiscitàries o com li vulguin dir. El nom no fa la cosa. Senyor Margallo, ha perdut el temps intentant comprar vots polítics internacionals contra Catalunya. Quina pobra imatge ha venut de la seva Espanya predemocràtica! Els països bàltics i el Vaticà no han de votar el futur dels catalans. Ha malgastat diners dels contribuents en els seus fatigosos viatges missioners anticatalanistes. Quins favors queden per pagar encara? Això és legal i la partida econòmica pro referèndum no? No calien missives als ambaixadors arreu d’Europa. La solució la tenia i té dintre de casa: convèncer als únics i legítims votants amb un oferiment just –no promeses buides de més inversions- i un tracte millor perquè no marxin. Així de fàcil. Des de la primera manifestació multitudinària 10-J del 2010  els ciutadans ho recorden en cada 11-S. El 80% del país i dels diputats exigeixen el dret a decidir. Com impedir comptar-nos? Inhabilitant tots els representants polítics del poble? No s'extingirà la llavor de la democràcia perquè la tossuderia del seu NO recau sobre independentistes i unionistes. No poder defensar l'espanyolisme de certs catalans amb el seu vot és tan insultant, injust i antidemocràtic com emmordassar el clam dels secessionistes. Ningú sap qui té la majoria legítima i vinculant. Canadà i Escòcia van veure i viure la frustració segregacionista. Qui garanteix el contrari a Catalunya? Només la convicció social massiva d'uns programes realistes que millorin el modus vivendi  actual  imposaran el canvi polític en el marc d’un nou Estat. És un repte de valentia legal de les dues bandes. Tan feble és el poder de convenciment del govern espanyol per dissuadir els independentistes del seu full de ruta i guanyar-se la majoria unionista? Sense les urnes no ho sabrem mai. Menys encara amb la repressió que alimenta allò que detesten. Amb més hostilitat no aconseguiran enterrar el primer conflicte espanyol d’avui en el bagul dels bons records per a un futur progressista.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 28/3/2017