Desenllaç en referèndum o eleccions

Falta mig any pel setembre. La conflictivitat catalana a nivell parlamentari i judicial està en estat d'ebullició. Referèndum o eleccions han de ser el detonant per iniciar la cursa del desenllaç.

Siguem realistes. Al referèndum de sí o sí a la independència li han sortit dos contrincants: el retorn a l'Estatut originari (2005) i la reforma del finançament autonòmic. Tres eixos pivotant sobre dues bases: referèndum vinculant o eleccions plebiscitàries. Les sentències condemnatòries contra líders i diputats estan precipitant el desenllaç i reforcen  conviccions tant unionistes com  autodeterministes. I més confusió als indecisos. La longitud de les tres línies només pot mesurar-se a les urnes. Les sorpreses poden ser d'infart pels efectes soterrats de la corrupció política. Per les enquestes, però, les contradiccions són desconcertants. El líder pitjor valorat (Rajoy) és el partit més votat. Problema de memòria curta o por a l’esquerra inestable i dividida? La prova de foc per a Catalunya  no estarà exempta d’una revolta pacífica de disconformitat contra l’oposició del front nacional. Els estatus empresarials i el pragmatisme social  -a més de la penya unionista- s'oposen a la unilateralitat i desobediència. Aquesta frenada en sec  pressuposa la renúncia d' un Estat propi, però mai a la Catalunya-nació que consagrava l'Estatut trinxat pel TC gràcies a les signatures insidioses del PP. La sentència regressiva va  ser el motor independentista d’arrencada que alimenta el procés secessionista. Restablint  les bases estroncades d'aleshores no seria possible el retrobament? Això implicaria anular la violació flagrant de l’art. 152.2 (Imposar un Estatut modificat sense previ referèndum) i negociar les ribotades del Congrés respecte la versió mare sortida del Parlament català. Els tres nuclis durs són la hisenda pròpia, el reconeixement de nació en l’articulat i la inviolabilitat de la llengua. No troben la fórmula del diàleg màgic perquè les democràcies del país són plurals i parlen  llenguatges diferents. Vivim la nova versió del “atado y bien atado” perquè Catalunya no albiri cap escletxa de sortida. Una consulta pactada queda descartada en aquest duel. La DUI no serà reconeguda a Europa. Més represàlies (art. 155) contra Catalunya seria la desfeta autonòmica vigent. Només queda la cruïlla de tres opcions sota el paraigua d'un referèndum vinculant  o  les eleccions plebiscitàries. La conflictivitat actual té data de caducitat. En el supòsit de no guanyar la independència caldria una consulta posterior per votar el nou Estatut refós o el sistema autonòmic reformat. El poble vol acabar el trencaclosques, veure les cartes en joc i votar amb totes les conseqüències per les dues bandes. Per emetre un vot responsable cal temps, transparència i lucidesa informatives. Estan els estaments de la societat catalana preparats per decidir a cara o creu el futur generacional? No es confrontaran partits  polítics ni simples escons autonòmics. Serà l'inici o paràlisi del projecte d'una nova nació amb Estat propi en el si d'Europa.

Ramon Mas Sangla-Sta. Eugènia de Berga 14/3/20